24/8: Incidents

Potser més que altres anys, ens van arribant a través dels diaris i de diverses experiències personals notícies d’incidents lingüístics entre el català i el castellà. “Els incidents els provoquen els intransigents de totes dues bandes”, em comenta un conegut, sovint equidistant. Jo no faria servir sempre la paraula intransigència i tampoc no ho equipararia. El que podríem anomenar incident tipus –en tot hi pot haver excepcions– es produeix quan algú diu “Hábleme en español” (normalment seguit d’un “porque estamos en España”) i/o algú altre diu “Deixi’m parlar català” (seguit potser d'un “perquè som a Catalunya”). D’una banda es diu a una altra persona el que hauria de parlar i des de l’altra el que es demana és que et deixin parlar el que vols. Passa també amb els incidents identitaris: no conec ningú que hagi anat a Cáceres a dir-los què són, però conec força gent que ha anat a Catalunya a dir a alguna altra persona el que és –“Lo que pone en tu DNI”–  i el que ha de ser, ho vulgui o no ho vulgui. Vull dir que no és simètric anar a dir-li a un altre què és i quina llengua ha de parlar, i defensar el dret de ser o de parlar el que es vulgui. Si més no, a mi no em sembla ben bé el mateix. Des del punt de vista de la llibertat de les persones.