Ascensió i caiguda de la paraula ‘selfie’
Selfie és la paraula de moda des d’abans-d’ahir i ho serà fins demà passat. Selfie ja és una celebrity, com la paraula celebrity. Vol dir fer-se un autoretrat amb el mòbil, suposo, però s’ha de dir selfie, de la mateixa manera que ara diem celebrity i no pas famós. Celebrity és la paraula de les lectores de revistes gruixudes de les que regalen mostres. La dels comentaristes desenfadats dels Oscars. Els que diuen front row i photocall. Ahir s’hi van abocar amb entusiasme. Selfie. ¿Coneixien la paraula des de feia gaire temps? Selfie. Donaven per sabuda la paraula dominats per la meravella.
Són així. També es van abocar a dir metrosexual, quan va tocar. Us enrecordeu de quan David Beckham era metrosexual? Ells van ser els primers a dir-ho. Les seves converses, de cop, apareixien amanides amb la paraula metrosexual. Ai. He dit amanides? Volia dir que les seves converses tenien la paraula metrosexual com a topping. D’acord, potser són dels que pronuncien youtuf. D’acord, potser mengen stick tartar però són trending topic. Selfie. És la foto que va fer la presentadora dels Oscars durant la gala, perquè és una gala, no és una cerimònia.
Tot el que va passar durant la gala (al backstage i al front row i al photocall ) els ha emocionat. Si ho arriben a veure a la cerimònia dels Gaudí s’indignen, però els Oscars els agraden. Per això, ells avui fan un selfie. Demà la paraula ja haurà perdut actualitat i també seran els primers a anunciar-ho, a dir que selfie ja no és al top ten.
I ara us deixo, que me’n vaig al Nacional a veure Doña Rosita la ‘single’. Quins records, aquesta obra. Ha provocat en mi les mateixes sensacions que la cupcake de Proust.
