Barcelona: ciutat educadora, capital científica

Potser no en som prou conscients, però en la política municipal (de fet, en les seves diverses polítiques) ens hi juguem una part substantiva del nostre present i futur. A escala global, les ciutats representen el 54% de la població mundial, però generen el 80% del PIB del món. Les ciutats i els municipis gestionen (de manera directa o indirecta) polítiques de gran rellevància social, abordant problemàtiques com l’habitatge, les desigualtats socials, la mobilitat o l’envelliment; i alhora s’hi despleguen projectes en àmbits clau com l’educació, la salut i el medi ambient, per citar-ne només alguns.

En aquest context, Barcelona també s’hi juga molt, en les eleccions del 26-M. Com a ciutat, com a node neuràlgic de l’àrea metropolitana i com a capital de Catalunya i del sud d’Europa. De manera especial, en les polítiques que conformen, al meu entendre, un contínuum estratègic: educació, ciència, innovació i cultura. Aspectes que distingeixen clarament les capitals més dinàmiques i obertes, inclusives i competitives del món.

En aquesta campanya electoral, aquests aspectes quedaran en bona part ocults. Ocuparan pocs discursos, amb escasses propostes programàtiques. Però són, sens dubte, aspectes substantius, rellevants, sobre els quals cal que els partits treballin i es posicionin. Fer-ho constituiria un signe de maduresa democràtica i de vitalitat social, que malauradament sovint no observem a casa nostra. En una democràcia avançada i oberta, així, serien convenients pactes d’ampli espectre, a mitjà i llarg termini, per blindar i deixar fora de les lluites partidistes aquest contínuum que representen les polítiques d’educació, ciència, innovació i cultura.

Barcelona (i Catalunya per extensió) compta amb un seguit d’actius gens menyspreables, malgrat les restriccions de tot tipus i els retards històrics i les inèrcies, que també reconeixem. La política municipal i la gestió pública local, des de l’adveniment de la democràcia, hi han tingut un paper més que significatiu. Barcelona és una capital cultural (viva, cosmopolita, oberta) en diversos àmbits de la creació, la difusió i el debat. A la ciutat i la seva àrea metropolitana s’hi concentren avui dia un conjunt destacat d’universitats, centres de recerca, escoles de negocis, instal·lacions científiques i empreses innovadores que han fet possible un somni que pocs hauríem imaginat: ser un pol de coneixement de primera magnitud al sud d’Europa. De fet, segons l’índex de Nature, l’àrea metropolitana ocupa la posició 34 entre les 200 ciutats científiques del món, i se situa ja com la 7a àrea científica més dinàmica d’Europa. Com bé sabem, és un pol d’atracció global com a ciutat de fires i congressos, amb iniciatives com les del mòbil, les smart cities i d’altres. Alhora, la ciutat és cada cop més un bullidor d’iniciatives empresarials innovadores, start-ups, fàbriques i incubadores. El mateix sistema educatiu, mitjançant les línies mestres de la Generalitat i sempre amb dèficits i reptes com la segregació, el baix finançament i la reputació de la formació professional, obté, malgrat tot, resultats prou satisfactoris. L’actual govern de la ciutat, en aquests anys, ha promogut diverses polítiques i iniciatives en una bona direcció: el Pla Barcelona Ciència, la Biennal Ciutat i Ciència, la consolidació de fires i congressos internacionals, el suport a infraestructures científiques i acadèmiques, el foment del talent femení, els programes culturals de la ciutat, etc. Però sens dubte cal fer-los créixer i consolidar-los.

La realitat, potent i engrescadora alhora, no ens ha d’ocultar els punts foscos i les mancances, algunes estructurals: entre d’altres, la baixa inversió pública, un sistema educatiu poc flexible, indústries culturals febles, sobrequalificació i fuga de talent. I això en un context global de gran dinamisme i un canvi d’època que està suposant grans transformacions socials, econòmiques i culturals.

Per tot plegat, les polítiques municipals dels pròxims anys, del pròxim decenni, de fet, esdevenen més estratègiques que mai. Consolidar una ciutat educadora i una capital científica global, una ciutat de cultura per a tothom i oberta al món, un pol d’innovació, requereix una aposta política clara i mantinguda al llarg dels anys, en connivència amb la resta de governs i compartint un full de ruta comú. Una ciutat que sigui capaç d’orientar la recerca i el coneixement per a la millora dels reptes socials, que basi cada cop més la seva governança en una democràcia del coneixement. On clarament es facilitin polítiques transversals i la gestió pública innovadora del contínuum d’educació, ciència, innovació i cultura, no pas de compartiments estancs com sovint ha passat. Fer-ho possible és el millor que podem deixar com a llegat als nostres joves i infants.

Més continguts de