CRÍTICATV

Benvinguts, passeu, passeu

TV3 ha estrenat un nou programa presentat per Joan Maria Pou i que té un títol preciós i molt ajustat: Cases d’algú. L’aterratge d’aquest espai a la tele pública ha estat molt ben agombolat per la cadena: l’han apadrinat en promos tant en Quim Masferrer ( El foraster ) com l’Albert Om ( El convidat ), els viatgers estrella de TV3, donant-li l’alternativa televisiva. També se li ha atorgat la franja horària de luxe: després del Polònia i fins i tot amb cameo de Pou a l’esquetx final per recordar a l’audiència que estava a punt de començar. Catifa vermella, per tant, per al Cases d’algú, que és una mica la suma de l’ Afers exteriors i El convidat. De fet, com en aquests programes, es torna a fer servir el recurs de la veu en off del conductor com a estratègia per dirigir-se a l’espectador esporàdicament al marge del diàleg que manté amb els amfitrions. És “la veueta” que, en el cas de Pou, pateix de tant en tant d’alguna gracieta una mica forçada a nivell de guió.

Pou viatja i s’instal·la a casa de turistes que ha conegut a Barcelona per saber com viuen en el seu hàbitat natural. L’atractiu rau en l’interès que poden generar vides anònimes llunyanes, personatges curiosos i l’habilitat del presentador per establir-hi un vincle. A diferència d’ El convidat, però, costa més despertar l’esperit voyeur de penetrar amb les càmeres dins les vides i les cases de gent perquè són personatges desconeguts. L’èxit del programa dependrà, en gran part, de l’encert amb els turistes escollits. Les dues primeres històries, a Mèxic i a Bèlgica, és possible que suposessin el rècord de concentració de calaveres per hora a la tele pública. Entre que els mexicans celebraven el Dia dels Morts amb decoracions d’esquelets guarnits i que l’amfitrió de Bèlgica col·leccionava cranis de tota mena, el primer episodi va estar envoltat per l’aura de la defunció. Si bé el primer l’abordava d’una manera més profunda i reflexiva, el segon adquiria un aire entre tètric i antropològic. Però “de les tristors en van fer fum”, com proposa la cançó que dona el títol del programa.

Cases d’algú és, el que en podríem dir, un programet que s’ajusta als estàndards de l’entreteniment més previsibles i habituals de la cadena. És digne i està correctament executat, però res més. És la mateixa recepta amb un nou presentador. El nòmada que s’immisceix en vides alienes a la recerca de lliçons de vida i gaudint del plaer d’establir relacions humanes sinceres que s’allunyin de les frivolitats de l’espectacle mediàtic. Potser les estretors econòmiques de TV3 estan condicionant l’explotació d’una mateixa idea: l’home amb la maleta entrant allà on pot i el deixen. És l’etapa televisiva del “Benvinguts, passeu, passeu”.

Etiquetes

Més continguts de