L’APUNT

Darrere l’efecte Llarena

L’efecte de les decisions del jutge Llarena i els excessos de la justícia espanyola en la causa del Procés són tan alarmants que aconsegueixen un tancament de files acrític en bona part de l’opinió pública catalana. Tots aquells que són objecte de la repressió de l’Estat per les seves idees polítiques i per les seves decisions desperten en les files sobiranistes una simpatia que dificulta una anàlisi dels fets que algun dia s’haurà de fer sense emocionalitat. L’enemic extern permet que no s’analitzi l’atzucac en què ens trobem, amb el risc de caure en l’autoengany. La lluita entre ERC i JxCat va quedar aquest dilluns especialment en evidència quan la secretària general dels republicans, Marta Rovira, va distanciar-se cruament de Carles Puigdemont. Rovira va admetre que es va debatre aturar la votació el dia 1 d’octubre i va esforçar-se a demostrar que no ha negociat amb el president. Puigdemont deu recordar a Brussel·les amb amargor que no va convocar eleccions per les amenaces de traïció maximalistes. Llarena demostra que té a les seves mans el calendari i els protagonistes del pròxim govern de Catalunya. Malgrat la duresa de la situació seria d’agrair que en facin una lectura realista. Si no és possible el consens per fer avançar la majoria del país, que reconeguin la seva impotència i deixin pas abans que el govern central arrasi amb els grans consensos construïts durant quaranta anys a Catalunya. Entre ells, la llengua a l’escola, que no es pot defensar des de la intempèrie.

Més continguts de