'Downshifting'

No fa gaires anys, era només un estil de vida voluntari que desafiava valors imperants però ara els valors imperants ens estan obligant a abraçar-lo si us plau per força. O sigui que, pel mateix preu, surt a compte trobar-li totes les gràcies fent de la necessitat virtut.

La seva filosofia de fons és clara i l'expressa prou bé una vella dita: "Menjar poc i pair bé". Tampoc s'aparta gaire del beatus ille horacià, però l'accent no el posa tant en la calma del camp enfront de l'infernal soroll del món com en el fet de tornar a ser amo del teu propi temps.

Defuig l'obsessiu consumisme i vol una vida simple, que es limiti a donar importància al que és bàsic. No només ens allibera de l'estrès i ens dóna pau interior sinó que és del tot imprescindible si pensem deixar un planeta on encara es pugui viure.

La seva clau és reequilibrar el temps de lleure i feina i capgirar els objectius que ens dicta la publicitat: en lloc de desitjar tenir més coses, dedicar-se a allò que realment ens omple i passar moltes més hores amb les persones que estimem.

En plena ressaca per fi descobrim fins a quin punt era cert que cada crèdit esclavitza perquè es paga amb anys d'alienació, i que com menys gastes més lliure ets, perquè tot el que de debò és valuós sempre surt de franc.

Però el nostre drama és que ara que en som fans absoluts les coses s'han posat tan malament que per a molts estar tot el dia amb la llengua a fora ha deixat de ser una opció per ser l'única manera d'anar fent la viu-viu.