TOT COSTA

Enlluernats i impacients

Potser no és una enquesta científica, però em crida l’atenció que el Tracking Griezmann que fan diàriament els companys d’ El Club de la Mitjanit sobre el grau d’acceptació que el Barça fitxi el francès hagi passat del rebuig contundent a l’aprovació majoritària en un mes. És veritat que, pel camí, s’ha perdut la Copa, però no sembla motiu suficient per explicar que el mitjó s’hagi girat del tot. I les teories que em passen pel cap no deixen en bon lloc el criteri del culer. La més plausible és que, mentre que el Barça encara no ha mogut peça -tot i que ja va fitxar De Jong- perquè la caixa grinyola, Florentino Pérez no para d’invertir els milions que s’havia estalviat en els últims anys. La majoria de fitxatges són poc coneguts i menys mediàtics, però Hazard i la remor que no serà l’últim crac que incorporaran els blancs traslladen la sensació que al Bernabéu hi ha més determinació que al Camp Nou per redreçar el rumb.

Potser és que al Barça consideren que han de tapar menys forats a la plantilla, però ja se sap que veure el rival rearmar-se sempre genera inquietud en l’aficionat, quan en realitat precipitar-se pot ser tan contraproduent com badar. I potser és demanar massa que el culer de graderia no es deixi enlluernar per les presentacions diàries de Florentino, mentre aquí no hi ha manera de lligar De Ligt i fins i tot ens roben la cartera amb un projecte de crac japonès format a La Masia. Per ser justos, tampoc es pot dir que els aficionats del Madrid vagin sobrats de criteri, si es dediquen a reclamar Mbappé el dia que presenten un tros de jugador com Hazard, però ja s’ho faran.

A mi el que em preocupa és que el culer no tingui la mirada entrenada: que s’enfadi més per una desfeta de 45 minuts que per un any de mediocritat, i que es pensi que un fitxatge estel·lar corregirà la deriva de les últimes temporades. L’altra possibilitat que explicaria la impaciència és que, veient que Bartomeu no canviarà d’entrenador, els culers s’abracin al fitxatge d’una estrella com a única possibilitat d’enfortir l’equip. Confesso que encara no he resolt el dilema sobre si té sentit incorporar una peça que fa una funció similar a la de Messi, però també admeto que, si es tracta d’incorporar talent, no veig opcions que ofereixin una qualitat-preu millor que el francès. Això sí: si ens hem de posar impacients, hauríem d’acceptar els dubtes -es veu que ara estan prohibits- que pugui tenir De Ligt a l’hora de triar equip quan volem portar un jugador que, més que dubtar, ens va torejar.

Més continguts de