L’Airef, la pedra a la sabata de Montoro
Independència, transparència i rendició de comptes. Aquests són els valors que, segons publicita a la seva web, defensa l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), un organisme autònom que emet informes sobre les finances públiques i que es va crear fa tres anys per exigència de la Unió Europea. Doncs bé, en aquests anys l’Airef ha demostrat que es pren molt seriosament aquests valors i els ha portat a la pràctica, fins a l’extrem de deixar en evidència el titular del ministeri al qual està adscrita, el d’Hisenda.
Així, els seus responsables van deixar clar ahir que, en contra del que va dir la setmana passada Cristóbal Montoro, el principal responsable del descontrol del dèficit no són les autonomies sinó l’administració central de l’Estat, ja que els límits de despesa fixats per Madrid són inassumibles per a les comunitats infrafinançades, com Catalunya. L’Airef defensa una cosa que és de sentit comú: igual que a Europa cada estat té un límit de dèficit fixat per Brussel·les en funció de la seva situació econòmica, a dins d’Espanya caldria fer el mateix amb les comunitats autònomes, que parteixen de situacions molt diferents i, a més, l’Estat hauria d’assumir una càrrega més gran perquè té més marge per equilibrar els comptes. Mantenir aquest posicionament en contra de l’opinió de Montoro no li ha sortit gratis a l’Airef. El ministre ja va maniobrar perquè l’organisme estigués adscrit al seu departament, i sense amagar la incomoditat que li provoquen els seus informes, li ha retallat el pressupost i l’ha sabotejat de diverses maneres per impedir que pugui fer la seva feina amb la diligència necessària. Per això no podem més que aplaudir la valentia i l’honestedat intel·lectual dels professionals que hi treballen, començant pel seu president, José Luis Escrivá.
Ahir també Montoro va patir una petita derrota al Tribunal Suprem, que va considerar contrari a la llei el límit de dèficit fixat per a l’any 2013 (però no el del 2014-2016), cosa que demostra el poc rigor del govern espanyol amb els procediments legals quan es tracta de collar les autonomies. I que en un mateix dia se’l desautoritzi des de l’àmbit professional i el judicial vol dir alguna cosa.
