L’APUNT

L’hora dels relleus

El cicló polític i judicial del Procés va arribar al punt àlgid amb la declaració del Parlament, i el silenci posterior, la presó i l’exili van transformar la força de la tempesta. Les eleccions del 21-D van obrir una nova etapa que necessita una lectura valenta perquè les inclemències duraran. Deixant la presidència del PDECat, Artur Mas ho va admetre, i va llançar als seus alguns missatges de realisme. D’entrada, reconeix que el nou artefacte polític per recuperar-se del suïcidi convergent, impulsat pel pare fundador i la seva família, és Junts per Catalunya. L’èxit de la llista del president, improvisada pel nucli de Palau des de Brussel·les sense la complicitat del PDECat, ha capitalitzat la figura de Carles Puigdemont, que mai no ha sigut un home d’aparell. Artur Mas culmina el pas al costat de fa dos anys obrint la porta a nous lideratges i expiant les responsabilitats polítiques que es puguin derivar de la sentència del cas Palau que es farà pública dilluns. Assetjat judicialment pel 9-N i l’1-O, no té les mans lliures i sap que, com a mínim, acabarà inhabilitat. Amb la sortida admet que la seva experiència i personalitat no li permeten girar full, i que és el moment d’altres actors que hauran de fer una lectura menys voluntarista que la que ell mateix va fer el 27-S. Ahir va destacar que les eleccions han donat la majoria parlamentària i no els vots suficients als independentistes, i que caldrà actuar “en coherència”. Assumir el diagnòstic permet adaptar l’estratègia a la realitat.

Més continguts de