23/12/2012

L'hora de la política

2 min

Hi ha un sector d'aquest país que està encantat de ser independentista a condició que la independència no arribi mai. Aquesta és una conclusió tant dels resultats electorals del 25-N, com dels escarafalls que alguns votants -i dirigents- de CiU fan del pacte amb Esquerra Republicana.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Probablement l'error principal de Mas va ser deduir de 11-S que hi havia pressa per la independència. Alguns electors es van espantar en veure que podia anar de debò. Ara el protagonisme de Junqueras ha tornat a provocar vertigen. Mas ha fet un brusc desplaçament d'un cantó a l'altre de l'espectre. Després de governar dos anys amb plena sintonia econòmica amb la dreta espanyola, viatja ara a l'altre extrem per trobar-se amb l'esquerra independentista. Per molt que el discurs nacional sembli que passa per sobre de tot, a la gent de dretes no li agrada la promiscuïtat amb un partit d'esquerres i amb fama d'assembleari. Els republicans han fet sortir CiU de l'ortodòxia de l'austeritat i han gosat tocar impostos. Hi ha molta gent per a qui la independència és una manera d'afirmar la seva identitat i de reafirmar-se contra l'enemic exterior, però no la veuen com un projecte polític, és a dir, com una realitat possible. A l'independentisme li queda molta feina d'acumulació de capital polític.

Al llibre És la política, idiotes! el professor Brugué diu que "la política està condemnada al fracàs quan els ciutadans renuncien a la política". Amb el projecte independentista, la política torna: se'n parla més que mai. El Parlament ha vist un encongiment dels partits centrals (CiU i PSC) en benefici dels menys convencionals. Amb la CUP entren en joc els moviments socials. Tots tenen la responsabilitat de no defraudar els ciutadans. Per això és grotesc que el PSC comenci esborrant-se: anunciant l'abstenció en tot el que tingui a veure amb la transició nacional, s'autoexclou de l'escena.

L'ofensiva del govern espanyol serà molt forta. Aznar ha donat la consigna: buscar la fractura de Catalunya. Cada partit haurà d'assumir les seves responsabilitats.

stats