09/11/2019

Londres, Budapest, Barcelona

2 min

“El futur d’Europa es juga a Londres, Budapest i Barcelona”. Ho va dir dimecres passat al CCCB Patrick Boucheron, un historiador francès que ja fa temps que agita les aigües estanques de la historiografia republicana. Vist que una Europa de les certeses ni és possible ni és desitjable, hem de ser capaços de construir una Europa de les incerteses on les diferents maneres de ser-hi i d’entendre-la sumin.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El que passa a Catalunya concerneix Europa. Perquè en definitiva és un epifenomen d’una crisi de malestar i de governança d’abast europeu; perquè l’amenaça és l’autoritarisme, com veiem quan la resposta automàtica a les situacions conflictives és anunciar reformes restrictives del marc legal i judicialització de la política; perquè el gran perill d’Europa és construir barreres ideològiques, polítiques i emocionals intransitables entre països i dintre de cada estat; i perquè les incerteses que són la base del patchwork europeu només poden garantir la continuïtat de la tradició liberal democràtica si parteixen del reconeixement dels actors. Quan només es pensa en declarar il·legal l’adversari o en construir imaginaris col·lectius basats en l’exclusió o la negació de qui no els comparteixi, estem perduts.

En aquesta confusa Europa, la prioritat ha de ser salvar la democràcia i el que creix és l’autoritarisme, la falta de reconeixement i la quimera dels principis absoluts. Londres se’n vol anar sense ni donar les gràcies. Budapest es nega a reconèixer que hi ha comportaments que no són tolerables i els dirigents europeus són incapaços de parar-li els peus. Barcelona és el símbol d’un conflicte que apunta al futur: la tendència a convertir els problemes en indivisibles, és a dir, en impossibles de solucionar. Aquesta és la qüestió d’avui i d’ara: com fer divisible la qüestió catalana. És a dir, com treure-la de la dinàmica victòria/derrota. Diu Patrick Boucheron que l’horitzó de la democràcia és la decepció. Entenc el sentit -una societat madura és refractària a les grans promeses i a les solucions definitives, perquè sap que la incertesa és consubstancial als afers humans-, però l’horitzó de la democràcia ha de ser sempre ampliar els drets i llibertats de tots. I avui estan en retrocés a tot Europa. Aquest és el rerefons del vot d’avui, i per això Europa també se la juga.

stats