3/11: Normes americanes

Fa uns dies, comentant amb un conegut quines crec que van ser les causes de la derrota de Hillary Clinton contra Trump, em va respondre: “Hillary no va perdre. Va aconseguir més vots que Trump. Però un sistema electoral anacrònic va fer president Trump”. El comentari em va semblar una d’aquelles trampes al solitari que es fan els partits la nit electoral, per dir que tots han guanyat. És cert que Hillary Clinton va tenir més vots. Però ella no es presentava per tenir més vots, sinó per ser presidenta. I, per tant, va perdre. I és probable que el sistema electoral americà sigui anacrònic, però els dos candidats ja ho sabien quan es van presentar. No va ser un fet sobrevingut. Per això Hillary Clinton va assumir la seva derrota. No pots donar la culpa a les males normes al final de la partida, si perds. I ara que els Estats Units tornen a estar d’eleccions, Trump ha creat un ambient de crispació que fa témer que pot impugnar les eleccions si no les guanya. La simple idea que el perdedor no accepti la seva derrota i en doni la culpa al mètode és perillosíssima per a la democràcia. Perquè la democràcia no és tan sols un mètode per triar el governant que prefereixes. És també, o sobretot, un mètode de treure el governant que no vols.