ara.cat

La vida sovint et porta a llocs i situacions als quals no tenies cap intenció d’anar. Fer-se gran és assumir com a normal la negociació constant entre expectatives i realitat. I especialment fer-ho des d’un principi de realitat, sense permetre que les il·lusions et converteixin en esclau ni de les teves decisions ni de la teva felicitat. El futbol és com la vida. I l’Espanyol, més. Aquesta temporada la vam començar amb la il·lusió del retorn a Europa i amb l’esperança de mantenir les sensacions de la temporada passada. Un joc vistós, a voltes brillant, una classificació tranquil·la -no calia repetir la classificació europea-, una bona UEFA i una Copa digna. Després, tots tenim ben present com hem arribat fins aquí: vuit jornades sent el pitjor equip de la Lliga, quatre amb millores en el joc però amb mals resultats (3/12 punts possibles, amb dues derrotes a casa). I ja hem passat prop d’un quart de la Lliga, anem penúltims, sis (de sis) partits perduts a casa amb només dos gols a favor (un en pròpia porta i un de penal) i tenim un calendari horrible. A més a més, com sempre passa en moments així, cap factor extern ajuda: sort i àrbitres en contra. Tot un panorama. I amb aquest panorama ja no ens podem despistar. Ni UEFAs, ni Copes, ni banderes, ni res. Un únic objectiu: la salvació. Màxima concentració. I prendre consciència d’allò que dèiem de les expectatives. Si ara el gran objectiu és la permanència, el dia que ens salvem seré feliç i ho celebraré com un títol. Perquè de la mateixa manera que ens costa molt rebaixar les expectatives quan van mal dades, ràpidament les canviem quan la cosa sembla que es redreça. I com que sé que serà molt difícil perquè la situació és complicada, vull conservar la sensació d’aquest moment. Un moment de por i de preocupació pel futur del meu club. Un malson pensant en el disgust de tots els nens pericos. I des de la projecció d’aquesta vivència, un desig molt gran de salvar-nos. No és poca ambició ni conformisme. Simplement, principi de realitat i ganes de viure intensament tot el que ens arriba. Això no vol dir, òbviament, que no pensi que potser s’estan acumulant massa errors. I que algú hauria de fer-se responsable d’aquesta situació. Però això ja és una altra història i seran uns altres articles. De moment, concentrem-nos i centrem-nos. Se’ns ha girat feina: hem de salvar l’Espanyol.

ara.cat

ara.cat

Operació permanència

"El peix i la carn els serveixo sempre amb verdura"

Una tèbia dimissió escalfada al bany Maria

Vergés veu amb preocupació l'increment de covid-19 a Madrid i demana reduir la mobilitat amb la capital espanyola

La Mercè celebra la memòria de Xavi Turull, l’ànima rítmica d’Ojos de Brujo

Val la pena comprar un híbrid endollable? Ho esbrinem amb un BMW 530e