Periodistes a la presó de cent en cent
LA CONDEMNA del cardenal George Pell per un cas d’abús a menors té una derivada de premsa gens menor. La fiscal en cap Kerri Judd ha enviat un centenar de cartes a editors, periodistes i càrrecs de redacció de diaris per haver vulnerat -suposadament- la mordassa imposada durant el judici, que impedia esmentar el nom de l’alt clergue o el seu pecat. La condemna data del desembre, però no ha estat fins a aquesta setmana que s’ha permès publicar la notícia a Austràlia. Tot plegat, un absurd: mitjans internacionals van informar de l’assumpte en el seu moment i, per tant, la informació estava disponible a través d’internet.
El cas, però, és que alguns diaris del país van suggerir l’existència de la condemna, encara que fos de manera indirecta o bé sense esmentar el nom del porprat agressor sexual. El Herald Sun, per exemple, va tenyir tota la seva portada de negre i només s’hi podia llegir la paraula “Censurat” en blanc i un breu aclariment com a subtítol: “El món llegeix una notícia molt important i rellevant per als australians. Però impedeixen que el Herald publiqui detalls d’aquesta informació significativa. Creu-nos, és una notícia que mereixes llegir”. Ara, arran d’aquests subterfugis, el jutge Peter Kidd, emissor de l’ordre emmordassadora, ha alertat: “Un nombre molt important de gent dels mitjans s’enfronten, si els troben culpables, a la perspectiva d’un empresonament”. És una amenaça d’escarment molt important i una lesió òbvia al dret de la ciutadania a estar informada. Si finalment això es consuma, caldrà afegir Austràlia als països que empetiteixen la llibertat d’expressió. Ja ho saben: aquells estats que nominalment són democràcies però que estan relliscant en els últims temps pel pendent de l’autoritarisme. No em facin posar exemples.
