ABANS D'ARA

Prat de la Riba i les Bases de Manresa

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS

Aquest any commemorem el centenari de les anomenades Bases de Manresa, aprovades per l'Assemblea de la Unió Catalanista que es reuní a la capital del Bages els dies 25, 26 i 27 de març de 1892. Un text fonamental dins la història del catalanisme polític, en la discussió de les quals tingué una intervenció important Enric Prat de la Riba, que actuà com a Secretari de la Unió Catalanista, i com a Secretari de l'Assemblea que aprovà les Bases tot i que mantingué una actitud crítica respecte al seu contingut.

[...] Prat havia preparat un projecte de Bases força diferent del que finalment sortí aprovat. [...] Prat era encara un jove estudiant de vint-i-un anys, molt influït per les lectures d'autors com Taine i Le Play, convençut que el sistema medieval català era el millor que es podia proposar per a mantenir la personalitat nacional de Catalunya. En aquell temps era un adversari convençut dels sistemes parlamentaris i fins i tot dels partits polítics, i creia encara possible una societat estructurada corporativament. Per això es manifestava partidari de les patronals i dels sindicats com a successors del antics gremis, i de les institucions jurídiques tradicionals de la família i del dret català.

[...] No oblidem que 1892 és el mateix any en què Torras i Bages -també membre de l'Assemblea de Manresa- publica el seu discutit llibre La Tradició Catalana, fonamental per al pensament catòlic catalanista. Valentí Almirall i el federalisme del seu Centre Català, guiats per Lo Catalanisme, semblen superats. A les noves generacions, especialment les que integraran el Centre Escolar Catalanista, i que més endavant nodriran els rengles del Centre Nacional Català i de la Lliga Regionalista, els correspondrà trobar-hi les solucions pràctiques.

[...] Prat acabà la seva intervenció (a l'Assemblea de Manresa) anunciant els perills del parlamentarisme -cal dir que en aquells moments, força desprestigiat per la política estatal espanyola- i advertint que Catalunya necessitava la llibertat i les antigues institucions que li havien estat arrabassades. [...]

Josep Maria Ainaud de Lasarte 1992

Més continguts de