Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Revelacions de Venus

Una ultracorrecció típica és l'ús de desvetllar en el sentit de revelar. És un cas en què fins i tot els més integristes accepten que confondre en una sola forma un verb que ve de vetlla -no dormir, estar en guàrdia- i un que ve de vel -tros de roba que tapa- empobreix la llengua.

Tenim clar, doncs, que podem desvetllar l'interès d'algú o que el cafè desvetlla, però que no podem desvetllar ni secrets ni misteris. Ara bé: mentre que el GDLC, el GD62 i el DCVB els desvelen i revelen , el DIEC només els revela .

Revelar és antic i ve del compost llatí revelare. Desvelar, en canvi, té poc més d'un segle i es forma per derivació afegint el prefix des- a velar.

Són dos mots ben formats i correctes, però el segon ha tingut la desgràcia de topar amb un comentari despectiu de Coromines, que hi veu "un calc recent i poc recomanable" del verb francès dévoiler .

No veig cap raó sòlida per no acceptar desvelar al costat de revelar i crec que, com sol passar, no són del tot sinònims i aporten interessants matisos.

L'altre dia me'n va fer descobrir un el trànsit de Venus. La frase original deia "Els científics l'aprofitaran per desvetllar moltes incògnites", i el corrector, tirant de fitxa d'Optimot, va canviar desvetllar per revelar.

Però amb revelar feia la sensació que els científics, aprofitant el trànsit, s'haguessin decidit a explicar-nos coses que ens amaguen, i no pas, com era el cas, que el passeig de Venus davant el sol retirava, per una estona, un dels vels que tapen l'Univers.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT