Sumem pomes amb peres

Hi ha una fascinació creixent per fer llistes i rànquings, com si ordenar la realitat de forma simple ens ajudés a explicar l’enorme flux d’informació que ens envolta.

Avui fa una setmana, el Sr. Xavier Sala i Martín, extresorer del FCB, analitzava  en un article a l’ARA l’informe Football Money League, elaborat per la consultora Deloitte. Primer de tot, vull tranquil·litzar l’il·lustre professor: l’informe no va passar gens ni mica inadvertit a Can Barça. Tant els directius com els executius, tan bon punt el vam llegir, vam avisar a qui el va fer que, en el seu afany d’ajuntar ingressos comptables dels clubs per fer un rànquing, oblidaven el més important en economia, i és que fossin comparables, homogenis... És a dir, havien sumat pomes amb peres.

L’error? Doncs comptar 50 milions d’euros de menys al Barça.

El nostre club aplica un criteri comptable pel qual hi ha partides en què només es reconeix com a ingrés el benefici (ingrés net) que genera una activitat, i no l’ingrés brut (sense descomptar les despeses), com fan altres clubs.

Aquestes partides, per sumar-les correctament, s’haurien d’incrementar, i cito només les principals, en almenys 50 milions d’euros: 35 de royalties, 10 pel seient lliure i 5 pels drets de televisió.

Seguim tranquil·litzant... Un cop els comptes dels clubs són uniformes, resulta que el Barça passa de 485 milions d’euros a 535 milions d’euros d’ingrés. Per tant, l’any passat no ens corresponia ser quarts sinó segons i més a prop que mai del primer, el nostre rival històric, eternament instal·lat en aquesta posició.

Però res no és etern a la vida i això es va acabar quan un altre club, amb esforç i feina ben feta, va canviar la realitat: avui dia el Barça ja és el número 1 en ingressos per primera vegada a la història. I és igual si es mira de manera relativa o homogènia, amb efecte triplet o sense. El límit al qual semblava que estàvem condemnats i que ningú havia sabut trencar ha durat dècades, fins ara!

El Barça superarà aquest any la mítica xifra dels 600 milions d’euros d’ingrés, és el club esportiu que factura més al món. És cert que hi ha un benvolgut efecte triplet, d’uns 50 milions d’euros. Tot i això, amb 550 milions d’euros, també és la millor temporada de la nostra història.

És important analitzar la qualitat de l’ingrés ordinari. Quan altres clubs ja s’havien beneficiat de nous i sucosos contractes de televisió (Manchester), d’espònsors renovats o flamants estadis (Bayern i Manchester) i d’incrementar els abonaments fins a situar-los tres o quatre vegades més cars que els nostres (tots els anteriors), ¿què ha fet el Barça? Doncs competir amb èxit fent servir una única però poderosa arma, el màrqueting, exportant i rendibilitzant als cinc continents el valor de la nostra marca. Hem vist com els altres espremien al màxim les seves capacitats d’ingrés. Nosaltres, en comptes de retrocedir, agafem embranzida. Som el club amb més potencial de creixement, ja que no ens hem precipitat i tenim en perspectiva la renovació dels espònsors de l’equipació i la samarreta i el salt de facturació que ens portarà l’Espai Barça.

I posats a analitzar els ingressos, fem-ho amb rigor. Què ha passat aquests darrers cinc anys? L’any 2010, fa només cinc anys, eren de 415 milions d’euros, mentre que aquest any seran de 600 milions. Aquest creixement de 185 milions d’euros (o 135 sense efecte triplet ), sense altres armes que el màrqueting, com ja hem vist, és el millor indicatiu d’una gestió no tan sols excel·lent, sinó mai vista en un club esportiu.

No cal dir-ho, però per si en quedava algun dubte, augmentar 185 milions de facturació anual (el 45%) va molt, però molt més enllà del frontal de la samarreta.

El 2010 el Barça era un club insostenible. Durant molts anys, no havíem aconseguit dels gestors un període de beneficis rellevants, un any es perdia i un altre es guanyava, vivíem en la incertesa, en la fragilitat i amb l’ai al cor. El 2015, amb Josep Maria Bartomeu, això s’ha acabat, han estat els cinc anys de beneficis sostinguts més pròspers en 115 anys d’història. A falta del tancament del present exercici, s’han obtingut 400 milions d’euros d’ebitda i 113 milions de benefici (després d’impostos), quan en temps passats el balanç de pèrdues acumulades era de 70 milions. Això ha permès reduir el deute del club en 140 milions d’euros i invertir una xifra rècord en jugadors que garanteixen un nou cicle guanyador que acaba d’arrencar.

Tornant al rànquing de Deloitte, hauríem de remarcar que al final la mesura real de la riquesa no és l’ingrés, sinó el benefici. Si l’informe mesurés això, el Barça ocuparia també la primera plaça, ja que els nostres beneficis van arribar als 47 milions d’euros l’any passat, mentre que el Reial Madrid i el Manchester es van quedar entre els 35 i 38 i el Bayern Munic gairebé no va passar dels 16.

Ara vivim una esplendorosa etapa esportiva, vam disfrutar de 12 títols de futbol en l’anterior període de gestió i també de 12 en l’actual, però en dos anys menys. Queden lluny els temps foscos en què passaven dècades per guanyar. En el vessant econòmic, s’ha trigat més, però per fi hem deixat enrere l’època de foscor i pèrdues. En ple segle XXI, un club sostenible és el que més guanya per després reinvertir en projectes de futur, en la contractació de nous cracs i en la millora de les seves infraestructures, sense sagnar els seus socis, sinó respectant-los, donant-los cada cop més serveis.

Número 1 en ingressos, número 1 en beneficis... Per a la tranquil·litat definitiva dels qui analitzen rànquings, ¿hi ha algun indicatiu que pugui mesurar en conjunt la potència econòmica, que defineixi en la seva evolució la qualitat d’una gestió? Doncs sí, aquest indicatiu és el valor. I també per primer cop en la història som el número 1, i superem el Reial Madrid. El rànquing de la revista Forbes mesura el valor dels principals clubs. Els últims anys havíem escalat del 24 al 2 i aquest any arribarem a l’1. Què ha analitzat Forbes? Tot el conjunt, el que som i el que serem, és a dir, la nostra capacitat de créixer.

Estem per fi a dalt de tot, però el que és més important és que amb rigor i feina, podem seguir creixent. Quan analitzem models de gestió econòmica, la comparació del model actual i el del passat és com sumar pomes amb peres.

Més continguts de