DIETARI VV

20/11: Esqueles del 20-N

L’elogi del franquisme no és tan sols un exercici de negacionisme i de revisionisme històric

Personalment, no m’escandalitza que algú posi esqueles de Franco el 20-N. Totes les famílies, fins i tot les de les personalitats més nefastes de la història, tenen dret a recordar els seus difunts. El que m’escandalitza és que avui hi hagi organitzacions i partits legals que facin ostentació d'estar d'acord amb el cop d’estat militar que va acabar encapçalant Franco, amb la terrible repressió en què va desembocar la seva victòria i amb la llarga dictadura que es va fonamentar en aquell cop i en aquella repressió. I no tan sols perquè qui dona suport a un crim se’n fa també responsable. Sobretot perquè els qui fan elogis polítics de Franco i del franquisme i els qui callen de manera còmplice davant d’aquests elogis no estan participant en un debat sobre la història i sobre el passat. L’elogi del franquisme no és tan sols un exercici de negacionisme i de revisionisme històric. El problema és que l’elogi a Franco conté també un programa polític de present i de futur, una invitació a l’acció ara i aquí. Són perillosos no perquè siguin pèssims historiadors, sinó perquè són polítics en actiu amenaçadors i totalitaris. El tema no és el passat. És el present. No és el que diuen sobre l’ahir. És el que voldrien fer ara i el que volen per demà.

Més continguts de