17/01: 'La escopeta nacional'

Les declaracions de polítics i les portades de diaris que es lamenten amargament perquè els pressupostos del govern Sánchez premien els independentistes mereixerien sortir a 'La escopeta nacional'. La seva concepció del que és i del que ha de ser l’Estat és exactament la mateixa que satiritzava la genial pel·lícula de Berlanga. A 'La escopeta nacional', l’Estat és un repartidor de 'dádivas' i de privilegis amb què es paguen els favors dels amics i es castiguen les dissidències dels adversaris. Presentar avui els pressupostos de l’Estat com l’instrument per premiar i castigar els territoris, amb diner públic, segons l’afinitat política, és mantenir aquesta mateixa concepció d’un Estat paternal i capriciós. La queixa d’aquestes portades és que s’ha premiat allà on s’hauria d’haver castigat. Tant se val si fan falta o no els porters automàtics (a la pel·lícula) o si Rodalies està fet un desastre, l’aeroport no dona l’abast o no s’han complert les inversions fixades per l’Estatut (en la realitat). Els diners de l’Estat no s’han de distribuir per aquests criteris de servei, sinó pel de tota la vida: partides per als qui demostrin la seva 'adhesión inquebrantable', aixeta tancada per al qui protesta i 'al indiferente, la legislación vigente'.