DIETARIVV

10/10: Vox sense vel

Taca a qui s'hi acosta

L’aparició de Vox com un actor polític mediàticament i potser també parlamentàriament rellevant és molt mala notícia: vol dir que hi ha un segment considerable de població a Espanya que es pot apuntar sense manies al franquisme i la utradreta explícits. Però té un aspecte positiu, malgrat tot: enfonsa el vell mite segons el qual no hi havia a Espanya els equivalents a l’extrema dreta xenòfoba i totalitària que existeixen a altres països europeus. Certament, Vox no crea la ultradreta. Només la descobreix: li treu la màscara, la cobertura, el maquillatge. Hi era, però anava disfressada. Vox, sense disfressa, es reparteix electors amb el PP i Ciutadans, però el seu discurs és tan inequívoc, tan equivalent al pitjor autoritarisme que recorre Europa, que ningú pot fer veure que no se n’adona. Si Vox és un actor polític visible, quan el PP o Ciutadans es manifestin i votin i acusin al costat de Vox, quan Borrell vagi pel món copiant els seus arguments, en quedaran inevitablement contaminats. És a dir, descoberts. Vox és tan bèstia que taca a qui s’hi acosta, i si es fa gros no es podrà mirar cap a una altra banda. Els que hi vagin de bracet quedaran tacats. Però el cos els demanarà anar-hi, no marcar distàncies. Ja hi han anat.