21/8: Un pont a Gènova

EscriptorSi no fos una terrible tragèdia, l’esfondrament del pont de l’autopista a Gènova seria una farsa política que podria retratar alguns dels grans problemes de fons de la Itàlia contemporània, però també d’Europa. Un pont construït fa gairebé seixanta anys ha caigut per un manteniment escàs. La concessionària ve a dir que no és cosa seva, com si no tinguessin altra obligació que cobrar. El govern italià, populista i antieuropeista, en dona tota la culpa a la concessionària i a Europa, que no ha donat fons o no ha deixat fer-los servir per al manteniment. Europa respon que hi havia fons de sobres, però que es deuen haver fet servir en una altra cosa. El Moviment Cinc Estrelles s’escandalitza ara perquè no hi havia manteniment, però quan es va plantejar fer una variant per arreglar-lo va dir que ni parlar-ne, que això era una faula i que el pont podria resistir cent anys més. Una farsa amb molts protagonistes, i amb una idea central de guió: moltes coses a Europa són fetes i deixades estar. Com si fent-les ja n’hi hagués prou. Com si no fos necessari posar-les al dia constantment. Els ponts? Sí, els ponts. Però també les idees. La unitat europea. L’estat del benestar. La democràcia. No n’hi ha prou proclamant-les. S’han de mantenir cada dia.