DIETARIVV

1/4: ‘Cautivo y desarmado’

EN EL ‘PARTE’ de guerra de l’1 d’abril del 1939, que començava dient “ En el día de hoy... ” i que la meva generació se sabia de memòria, les paraules importants eren cautivo y desarmado. Més importants fins i tot que les finals, la guerra ha terminado. Perquè la guerra podria haver acabat molt abans si hagués acabat d’una altra manera. Hi ha hagut moltes guerres que han acabat en tractats, en rendicions, en compromisos, en armisticis. Però Franco volia que aquella guerra acabés amb l’exèrcit roig cautivo y desarmado. És a dir, amb l’aniquilació de l’enemic, sense cap concessió, amb les mans lliures per construir el seu règim. No n’hi havia prou amb guanyar la guerra, que ja feia mesos que tenia guanyada militarment. La va allargar tant com li va fer falta per aconseguir aquest cautivo y desarmado, que era, d’una banda, la seva única manera d’entendre la victòria i, de l’altra, també l’instrument per poder controlar indefinidament el futur i fer-se’l a mida. Que fos així i que quedés ben clar. La llargària del franquisme s’explica en aquest cautivo y desarmado. I la capacitat del règim per imposar condicions a la Transició, quaranta anys després, també. L’impacte d’aquell parte de fa vuitanta anys dura fins avui; sense no s’entén el nostre present.

Més continguts de