06/06/2022

Adieu...

1 min

"Adieu Twitter". És l'última piulada de l’excandidat a alcalde de Barcelona, l’enyorat i sexi Manuel Valls, després que, incomprensiblement, també li hagi anat malament a la política francesa. L’home s’havia presentat a França com a representant de la circumscripció dels francesos residents a Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco. Va fer uns vídeos, esclar, cridant al vot amb un entusiasme que, per desgràcia, no va aconseguir que aitals francesos residents a Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco estiguessin a l'altura del moment. No l’han votat i la història els condemnarà. I ho entenc, perquè Valls, demanant-los el vot, els recordava una dissort. Que justament no viuen al país del foie, el xampany, el vi de Borgonya i el de Bordeus, les baguets i, last but not least, Robespierre. (Dic “last but not least”, però en francès seria alguna cosa com “Dernier, mais non pas Gruyere”).

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per això, estimats, crec que ens toca remar. Necessitem que es torni a presentar a l’alcaldia de Barcelona. Volem un Valls anant, de nou, al carrer Petritxol a sucar un melindro en qualque xicra, un Valls anant a parlar amb uns gitanos (sense nom, ni càrrec, esclar) pensant-se que és a Barcelona, quan en realitat és a l’Hospitalet. Banderoles de Valls, empresaris demanant pasta per Valls, tuits de Valls, potser noces d’argent de Valls, Valls al premi Josep Pla, de nou, esgargamellant-se, per a horror de la concurrència, tanmateix, sens dubte més educada. Un Valls a l'aguait, esperant el moment d’utilitat. I això, només hi ha una persona, un candidat, que ho pot aconseguir: en Maragall. Que no ens decebi.

Empar Moliner és escriptora
stats