Administracions: acabeu amb la burocràcia digital
Castanyes de Viladrau, hamburgueses de les Guilleries, pomes i sidra de muntanya, pa de Manlleu, croquetes de Rubí, avellana de Reus, xuixos de Girona, patata d’Olot, pasta sense gluten del Berguedà, cervesa artesana, vi, cava, infusions, aigua, embotits, formatges, conserves, licors, oli, xocolata... Al Concurs Nacional de Botifarra Catalana (de la de menjar), a l'aula de cuina vaig veure les demostracions de la Clara i la Carlota Puigvert Puigdevall i la Iolanda Bustos. Tot això, aquest cap de setmana, a la fira Orígens d’Olot.
És el tipus de fira de mida assequible, en què totes les parades són llamineres, però, sobretot, tenen ànima. A totes s’hi endevina un projecte de vida, una dedicació al producte, una feinada per oferir un aliment de qualitat que tregui el cap al mercat en una època en què prima la quantitat. Parades de pagesos, obradors, cellers i botigues, gent feinera, que les poques hores que tenen lliures les han de dedicar a barallar-se amb la burocràcia i, si hi ha sort, poder obtenir una ajuda europea que arribarà quan ja hagin hagut de pagar tots els proveïdors, tots els sous i totes les seguretats socials.
Dijous, l’alcalde de Girona deia a l’ARA que la pitjor descoberta dels cinc mesos que fa que és alcalde és la burocràcia. Doncs si li fa nosa a un alcalde, imagini’s a un administrat. No hi ha dret que en l’època digital cobrar una factura, obtenir un permís o rebre una subvenció sigui tan difícil. Per a qui treballa, l’administració, per protegir els administradors o per servir els administrats? Deures per als legisladors: fer la vida més fàcil a la gent, que prou feina té a guanyar-se la vida.
