Una adolescent que avorta
Entenc molt bé que l’esperit de la llei de l’avortament, que indica que, ara, una noia de setze anys no cal que compti amb el permís dels pares per avortar, pretén evitar que alguns d’aquests pares s’hi neguin, a l'avortament de la noia. Però jo diria que la majoria (no tots, esclar) de pares de noies de setze anys embarassades del que seríem partidaris és que avortessin.
Per moltes raons, fisiològiques, econòmiques i psicològiques, penso que una noia de setze anys no hauria de ser mare. I, no me n’oblido: un noi de setze anys, pare. Si això passa, si la noia acaba sent mare, i el noi, pare, normalment comptaran amb el suport (suport econòmic, logístic i potser psicològic) dels pares, si hi són i poden. Els parlem de precaucions, de preservatius, de píndoles de l'endemà per evitar l’embaràs. Sabem que valdria més, sobretot, no haver d’arribar a l’avortament.
Penso, doncs, que els pares no haurien de tenir dret a impedir-lo, l’avortament. Si la noia vol avortar ha de ser lliure. A més a més, podria passar que un dels pares de la noia hi estigués a favor i l’altre en contra. I paral·lelament, si els pares poden opinar, ¿no podrien opinar els sogres? La noia ha de triar. Però sí que penso que els pares d’aquesta noia, menor d’edat, que no tindran el dret de decidir per ella, tindrien el dret d’estar informats del que farà. Estar informats sí. Per donar suport, un cop més, mèdic i psicològic. Per acompanyar una noia que, fins fa un mes, no tenia dret a entrar en una discoteca.
