19/8: Una justícia a judici

IMAGINEM (COM A SIMPLE hipòtesi de treball) que la instrucció del jutge Llarena contra els líders independentistes no estigui ben feta. Que hi hagi errors tècnics, que s’hagin vulnerat drets fonamentals, que no s’hagin respectat garanties bàsiques. I que això, un dia o altre, pugui ser jutjat per un tribunal, sigui belga o sigui el d’Estrasburg. En aquesta hipòtesi, fins fa uns dies, el judici s’hauria circumscrit al jutge Llarena. Era una qüestió personal, si un jutge havia fet bé o no la seva feina. Però en el moment en què el Consell General del Poder Judicial assumeix (no per unanimitat) l’empara del jutge, ja no és una qüestió personal, ja no poden carregar les culpes a algú en concret. Gràcies a la decisió del Consell, si això acaba passant, ja no es jutjarà Llarena, es jutjarà la justícia espanyola en conjunt. Per solidaritat, per gremialisme, per complicitat ideològica o pel que sigui, el Consell carrega qualsevol responsabilitat que es pugui demanar en tota la justícia espanyola. I encara més: quan insta el govern espanyol a defensar el jutge i a pagar el cost econòmic d’una hipotètica condemna, allò que situa en el punt de mira és l’Estat mateix. Per evitar un judici a Llarena poden acabar forçant un judici a Espanya.