20/10/2021

T’agrada l’obra de Plensa?

2 min

És indiscutible que l’obra de Jaume Plensa agrada a una immensa majoria i, en canvi, tinc la sensació que la minoria acostumada a establir el cànon arrufa el nas quan veu com es multiplica la seva obra per tot el món. Diuen que la troben repetitiva.

Parlo pel que he vist: recordo les discussions tenses que es van produir dins del jurat que finalment va aconseguir donar-li el Premi Ciutat de Barcelona en una data tan tardana com el 2015, i he vist l’alegria dels nens xipollejant entre les dues fonts que va construir en un parc de Chicago, les corredisses de la mainada entrant i sortint d’un cos enorme assegut en un espigó del port d’Antíbol, les cues per veure la seva exposició al Macba el 2019, o el gest unànime de treure el mòbil i fer una foto a una nimfa amb els ulls tancats que l’artista va instal·lar temporalment en una plaça de Nova York.

Plensa ha tocat el punt que li fa mal a la societat contemporània: la pressa, el soroll, l’absència d’assossec. L’escultura que avui s’inaugura a Nova Jersey i que es mira els gratacels de Manhattan amb el dit als llavis convida qui la veu a fer-se una visita interior i escoltar-se, que és tant com vèncer la força contrària que ens arrossega avui en dia totes les hores que estem desperts.

Crec que el que passa és que la gent se sent bé al costat de l’obra de Plensa, que sent que li fa bé, que hi troba allò que enyora quan algú li recorda que encara existeix. Veig que al voltant d’uns ulls tancats, o d’un gest demanant silenci o unes boques rajant aigua, Plensa ha aconseguit fer-hi circular molta energia, com si les seves peces tinguessin la capacitat de carregar les bateries de la gent diguem-ne normal i corrent. I aquesta connexió va molt més enllà de si agrada o no agrada.

Antoni Bassas és periodista
stats