Així neix la televisió de la burgesia catalana
És poc coneguda la història de com va arribar a néixer “la televisió de la burgesia catalana”. Com sempre hem d’anar a un dels moments, d’aquest país d’anís, en què els catalans es creuen que tot és possible: 1975.
Més de 12.000 congressistes i 1.500 entitats. Entre 1975 i 1977. Congrés de Cultura Catalana. S’ha de tornar a imaginar el país. Per exemple: quins i com han de ser els mitjans de comunicació de Catalunya? Un dels congressistes és Teodor Garriga. Encén un misto l’home que sempre fuma. I la fumerada va enrere... “Aquests antecedents legislatius (l’Estatut de Núria i l’Estatut final) vigents durant el període autonòmic del govern de Catalunya són, sens dubte, indispensables de tenir en compte pel que fa a la inspiració de tota nova legislació en matèria, no ja solament de ràdio, sinó també de televisió. [...]. Per això les competències de la Generalitat, pel que fa a la radiodifusió, han de ser considerades extensives a la televisió”. Garriga ens fa tornar al 1931. Així ho va voler el poble.
Van votar el 75% dels catalans. Un 99% diuen que sí. Sí, volem l’Estatut. Dins: les competències en “radiodifusió”. Així ho deien per parlar d’audiovisual: ràdio i televisió. Catalunya estava preparant una emissora de televisió. Com els països més avançats: els Estats Units, Anglaterra, Alemanya, l’URSS... Però queda alentit perquè l’Espanya fraternal es peta les competències. Frenat pels Fets d’Octubre i la Guerra. Darrere hi ha els homes de RAC (Ràdio Associació de Catalunya). Sí, la d’ara. Vegem-los.
Aquest paios eren uns burgesos que el 1924 s’il·luminen. Creen l’Associació Nacional de Radiodifusió. D’ella surt la primera emissora de ràdio de l’Estat i la tercera d’Europa: Ràdio Barcelona. La burgesia posa a disposició de tothom una ràdio que es multiplicarà. En català, esclar. Madrid pren nota. I creen Unión Radio Madrid. Amb el suport de la dictadura. I diuen que no: que Ràdio Barcelona se la queden. Pels pebrots escalivats 155. Mentides, escorcolls, persecucions policials i presó per a aquells burgesos. Més d’11.000 catalans eren propietaris legítims de Ràdio Barcelona! Però Espanya la pispa. I l’ANR fa néixer el 1930 Ràdio Associació de Catalunya EAJ15 (RAC). Catalunya sona i el somni televisiu s’albira. Però...
El 26 de gener de 1939 uns dels primers edificis que ocupa l’exèrcit franquista és el de RAC (Rambla, 126). Ho roben tot. La dictadura transforma l’emissora en Cooperativa Radio Española. Liquida la cooperativa de RAC sense dir-ne res als socis. Tot queda en mans dels qui la van ocupar. D’aquí surt Radio España Barcelona. Després la SER (Sociedad Española de Radiodifusión) en compra les accions. Res s’ha tornat.
M’ho explicava aquell “viejo ”, l’històric locutor de RAC Teodor Garriga (és la investigació del meu llibre República TV. La Catalunya de la primera televisió ). Ja ho deia ell que “ara” tothom coneix TV3, La 2, La 1, “però el que molts ignoren era la 0, o sigui, la TV/Ràdio Associació de Catalunya. Poques emissores en el món es poden vanagloriar d’haver estat investigant en matèria de televisió als anys 30”.
Per tant, sí, TV3 té l’espermatozou en la TV0 de RAC. De la burgesia. En català. I per a tothom. Així, les classes populars catalanes, que a més de ser catalanes sempre hem parlat català, vam poder veure la televisió amb cinquanta anys de retard. Darrere un exèrcit de mentides, espolis, exiliats, represaliats, morts i la dictadura de l’analfabetisme destruint el nostre país i la nostra televisió.
