Carta a Elionor: "Reina per un dia"

Aquesta setmana, els qui decideixen per tu t'han preparat la teva primera aparició pública

Amb 13 anys, poca gent sap cap on anirà la seva vida. Tu, en canvi, has nascut predestinada per ser reina d'Espanya. Però ser-ho o no ser-ho és una decisió que els altres prendran per tu. Qui sap si trigaràs quaranta anys a arribar al tron, si tindràs l'oportunitat molt abans o si ja no hi seràs a temps.

Aquesta setmana, els qui decideixen per tu (i que no són només els teus pares) t'han preparat la teva primera aparició pública. No sembla casualitat que t'hagin fet sortir just en aquest moment polític. Ara que tot trontolla –també la Corona–, veure't debutar amb 13 anys a davant d'un micròfon, al costat de la resta de poders de l'Estat, és una manera de llançar un missatge de confiança cap al planter de la Zarzuela, una forma de contestar als qui reproven la monarquia o en demanen referèndums que, després d'aquest rei, ja es poden anar preparant perquè vindrà una reina, que ets tu.

Veig a venir que aquest serà un dels arguments que més sentirem en els propers anys: un discurs pseudofeminista basat en la pretesa modernitat que significaria que per primera vegada en gairebé dos segles el cap d'estat espanyol fos una dona. Així, hauríem passat de l'avi 'campechano' al pare 'preparao' i tu que series la filla 'empoderá'. Tinc curiositat per saber si també rebràs la formació militar que se li suposa al càrrec o si els que decideixen per tu es conformaran que obtinguis uns quants màsters a la universitat de l'avi o a la de Harvard/Aravaca.

He sentit aquests dies gent que s'exclamava perquè el primer que has hagut de llegir en públic fos un article de la Constitució, enmig d'una posada en escena més pròpia d'una altra època. Tot plegat sembla coherent amb els plans d'aquells qui volen garantir la teva futura arribada al tron. Perquè tu siguis reina posem per cas l'any 2050 és condició necessària que la Constitució de 1978 continuï sent immutable, per més que a mitjans del segle XXI ja no quedarà viu pràcticament ningú que l'hagués votat en el seu dia.

Em va semblar, això sí, que per la teva edat llegeixes molt bé: fas les pauses quan toca i saps aixecar el cap i mirar als ulls l'audiència que tens a davant. T'he imaginat el dia de demà fent el camí invers al de la teva mare. Ella, que presentava el 'Telediario', s'ha trobat fent de reina, i tu, que per sang et tocaria regnar, segons com vagin les coses, ves que no hagis d'acabar llegint un 'teleprompter' en un informatiu d'alguna cadena de televisió. Que la vida dona moltes voltes i convé no tancar-se portes.

P.D. L'article que vas llegir de la Constitució diu que Espanya és un estat de dret. Ho és tant –un estat de dret– que, si fos per la Fiscalia, tu series reina i els presos polítics encara estarien tancats.

Més continguts de