01/02/2023

L’alcaldessa i el maximalisme

2 min

L'ARA es feia ressò d’una entrevista a l’alcaldessa de Barcelona en què, entre altres qüestions, explicava que ella, ara, votaria 'no' en un referèndum (per la independència de Catalunya) “perquè creu que s'ha d'avançar cap a un món amb menys fronteres” i perquè "no hi hauria reconeixement internacional". També ha dit que “plantejar maximalismes fa que no avancem en altres coses", entenent “maximalismes” com a “independència”, suposo. Com ha canviat el llenguatge. Abans era voler la lluna en un cove. Ara, és un maximalisme. Entre les coses que no avancen, troba, per culpa del maximalisme hi ha “la defensa del català o la reivindicació d'infraestructures pendents com el Corredor Mediterrani o les millores a Rodalies”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Diria que avançar cap a un món amb menys fronteres és una cosa (discutible, esclar, perquè primer hauríem de parlar del concepte fronterer) i saber que no hi hauria reconeixement és una altra, que no hi té res a veure. És barrejar peres amb pomes, o, per dir-ho amb el llenguatge actual, és ser youtuber i instagramer a la vegada. No voler una cosa perquè no t’agrada és molt diferent de no voler-la perquè costaria. En tot cas, però, l’alcaldessa, amb les seves paraules, planteja una paradoxa interessant. Per culpa dels maximalismes, diu, no avancem en la defensa del català, el Corredor Mediterrani o les millores de Rodalies. Però és justament per coses com aquestes, que no tenim, que ens aniria bé el maximalisme. Demanem el maximalisme per avançar en coses com aquestes, que en un país maximalista són llei. Amb el maximalisme no hauríem de “defensar” el català, perquè el català seria una llengua normal, que no necessitaria defensa, ni súpliques de doblatge, ni revistes del cor, ni argot, ni anuncis de tarotistes. Seria com les altres, que, instal·lades en el maximalisme que un dia algú es va agafar, ho tenen tot.

Empar Moliner és escriptora
stats