Amparito, la filla del mestre...
En fi, la comissió municipal de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l’Ajuntament de València ha acordat d’impulsar el canvi de nom de la ciutat a la denominació “Valencia/Valéncia”, la segona, la no castellana, amb accent tancat, no normatiu. Quina sort, a partir d’ara tots els valencians pronunciaran amb correcció el nom de la terra de les flors, de la llum i del color. Ja n'estàvem farts, de valencians que s’equivocaven i deien “València” com si fossin de Sabadell. En efecte, aquest accent tancat és, figura, perquè com sap qualsevol, sigui o no valencià o mig valencià –com servidora de vostès, que per alguna cosa duc el nom de la geperudeta–, el nom en qüestió es pronuncia amb accent tancat.
Però si adeqüem l’accent a la pronunciació, per què aturar-nos aquí? Seria molt més fàcil i molt més antifabrià que escriguéssim tal com pronunciem. El meu amic Vicent Sanchis em canta la cançó d'Els Pavesos que diu: “Amparito, la filla del mestre, festejava amb un xic foraster...”. A partir d’ara hauria d’escriure això: “Amparito, la filla del mestre, fetetxava amb un txic foraster...”. Esclar que, no sé com ho veuen els de Vox, aquesta “t” i aquesta “x” em semblen massa catalanòfiles. Millor així: “Amparito, la filla del mestre, festechava am un chic foraster...”. Ara bé, hi ha una cosa que trobo molt poc de Vox, en aquest canvi de nomenclatura. Com diem, serà “Valencia”, en castellà, i “Valéncia” amb accent tancat en valencià. O sigui... ¿que en valencià la “i” i la “a” fan hiat, són síl·labes diferents, i és per això que, a diferència del castellà, s’accentuen? ¿Volen dir que aquest sistema, tan fabrià, és correcte? Em sembla d’una gran deslleialtat a la diferència entre el català i el valencià, aquest hiat.
