Publicitat
Publicitat

Carta als amics unionistes

Em costa pensar que us sentiu còmodes votant partits que defensen l’aplicació de l’article 155 i l’empresonament sense judici previ d’activistes i polític

En aquests temps que corren, tan agitats i tan alarmantment desbocats, he de dir que no us entenc. Per molt que ho intento, no us entenc, ni a vosaltres ni als partits que voteu. Tots i totes som conscients que darrerament els esdeveniments s’han succeït a gran velocitat, i han omplert la societat catalana de desconcert i ens han alterat fins i tot el son (es diu que el consum de somnífers ha augmentat i que a les biblioteques, per falta de concentració, la gent torna els llibres a mig llegir).

En aquest context tan poc tranquil·litzador, alguns com jo mateixa ens hem apuntat a un grup de nova creació que es podria anomenar Escèptics.cat. Som gent que no combreguem amb cap nacionalisme -ni espanyol ni català- i d’esperit tan democràtic que de cap manera podem acceptar actituds, paraules o fets que van contra les bases del món que volem: basat en la voluntat de la gent i no en el combat de la seva voluntat, en el diàleg i no en la imposició. Som gent que mira cap a països sense corrupció, on les consultes a la ciutadania són el pa de cada dia, que inverteixen en energies renovables, on els ministres no menteixen ni es pon el sol en places amb nom de dictadors.

I mentre que nosaltres posem el crit al cel davant el retrocés i la degeneració democràtica que estem patint en aquesta Espanya que ensenya ara la seva pitjor cara perquè algú ha gosat reclamar legítimament noves fórmules de participació, vosaltres teniu tots els sentits posats a combatre l’hidra independentista. He de dir-vos que els arbres no us deixen veure el bosc i que quan Catalunya es desperti d’aquest malson -que era tan fàcil d’evitar amb un senzill referèndum pactat- us adonareu que heu contribuït a un desastre encara més gran. ¿Que no veieu com el món s’escora perillosament cap a la ultradreta? ¿Com dia a dia es retallen llibertats? ¿Com manen els poders fàctics no ja des de fora dels estats sinó des de dins? ¿No veieu que alimentant el càstig al legítim govern que tenia Catalunya doneu suport a un govern que tracta els catalans com a súbdits i no com a ciutadans? ¿Que no veieu que acusar algú de rebel·lió i de sedició està més caducat que un iogurt... del 1978? I no dic que els independentistes no hagin comès errors, que n’han comès, i greus; els polítics, esclar, no pas la gent.

La Catalunya que neixi del 21-D haurà de ser una Catalunya de conciliació o no serà

Em costa pensar que us sentiu còmodes votant partits que defensen l’aplicació de l’article 155 i l’empresonament sense judici previ d’activistes i polítics. ¿Què creieu, que no empresonaran un dia els vostres si no els encaixa el seu comportament? ¿Us agrada que el govern escollit democràticament pels vostres veïns, amics i familiars s’hagi d’exiliar o passi mesos a la presó? Quin país voleu per als vostres fills? Teniu uns representants que no han sabut defensar la seva postura unionista sense haver de recórrer al més vil ús de la llei. Em pregunto, en cas que guanyin, amb quines habilitats i quina solvència política ens governaran, si ni amb els pacífics independentistes han sabut dialogar. ¿O és que us penseu que el sobiranisme desapareixerà? La Catalunya que neixi del 21-D haurà de ser una Catalunya de conciliació o no serà.

Em consta que esteu farts de la tabarra independentista, però això no justifica alimentar un odi cerval contra els que no són del vostre equip fins a l’extrem de perjudicar a tothom. Per què no els pregunteu als vostres representants autonòmics per què no van voler sumar-se a la demanda d’un referèndum que hauria evitat que les aigües es desbordessin com ho han fet? I per què no us pregunteu a vosaltres mateixos per què no els vau pressionar perquè ho fessin? Sense voler-ho, esteu donant cobertura a un govern amarat de corruptes, que promulga lleis mordasses en ple segle XXI, que conspira amb mafiosos, banquers de la ignomínia i comissaris del crim. Sé que sou gent de pau i gent de bé: ¿per quins set sous s’ha de donar cobertura a veritables malfactors mentre consellers honrats segueixen entre reixes?

El món viu un moment molt delicat. Allà on la crisi econòmica podia haver servit per redreçar l’arbre torçat, els Trumps i els Junckers el volen esfondrar. No dono crèdit al fet que només als comuns se’ls hagi acudit proposar que tots els partits, de cara a les eleccions del 21-D, portin als seus programes la derogació del 155, l’alliberament dels presos i un referèndum pactat. Quina Catalunya creieu que es pot construir sense uns objectius imprescindibles per restituir la concòrdia i democratitzar el que el govern de Rajoy vol desdemocratitzar? “Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres”, diu l’Evangeli (Marc 9:40).

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT