Aprofitem els tres vents que bufen

Fa un temps que sento al voltant nostre una sèrie de corrents d’aire que bufen des de Brussel·les, des de Madrid i també des de molt a prop. La seva força va creixent, i és interessant veure que la direcció és força coincident. Evidentment, estic parlant de vents de caràcter social i polític la confluència dels quals podria portar-nos a una situació més tranquil·la resolent el problema sanitari, recuperant i millorant la situació econòmica i pacificant l’ambient polític. Cal aprofitar-ho, i per això detallo un xic cada un dels tres.

1. Unió Europea: una nova etapa. Recentment, s’han viscut alguns fets que em semblen molt importants: la mutualització del deute comunitari, el Brexit, les polítiques de solidaritat interna entre nord i sud, la nova orientació de la Comissió, i la revifada d’exigències als estats membres en defensa dels drets humans. No cal exagerar, però tot això pot contribuir a completar la unió monetària i fiscal i a donar al conjunt de la UE un caràcter supraestatal, cosa que seria molt decisiva per al paper d’Europa en la governació mundial dels propers anys, en què el pes dels estats petits serà cada cop més feble. En particular, em sembla que això és molt bo per a tots els països del sud d’Europa, i que concretament representa per a Espanya l'oportunitat d’augmentar el seu pes polític i econòmic en el conjunt, però que també suposarà la necessitat d’acceptar una millora de la qualitat democràtica del seu sistema institucional, la imatge del qual ha quedat una mica compromès els darrers temps.

2. Espanya: reconstruir l’economia i completar la transició democràtica. Em sembla clar que aquest darrer govern, amb més o menys dificultats i amb encerts i alguns errors, està impulsant unes mesures econòmiques no només de recuperació sinó també de transformació, amb objectius de sostenibilitat ecològica i de transició digital. Aquesta acció ve en gran part exigida i alhora ajudada per uns fons europeus d’unes dimensions que no havíem conegut mai. La coincidència en les orientacions de les prioritats europees i de les polítiques espanyoles, que no és pas casual, suposa l'oportunitat de posar en marxa programes públics i privats de grans dimensions i d’efectes a llarg termini. Podria ser una cosa similar al que, a mitjans del segle passat, va significar el Plan de Reconversión. Ens interessa donar-hi suport, ja que ens pot ser molt beneficiós.

També cal ressaltar gestos i declaracions que busquen una disminució dels enfrontaments entre governs. No puc passar sense apuntar el recent del govern espanyol, insuficient però important, en relació als empresonats polítics, que sembla indicar amb fets concrets una voluntat d’optar per revisar actituds passades, i tornar a la negociació. Malauradament, no puc oblidar la increïble actuació del Tribunal de Comptes, que, a part d'incomprensible, només pot ser qualificada de malintencionada.

3. Catalunya: recuperar posició econòmica i augmentar autonomia política. Palpo arreu del país un vent de desil·lusió degut a la important disminució del grau de lideratge econòmic català dins del conjunt espanyol. També veig la frustració pel bloqueig que estem vivint de la nostra voluntat d’aconseguir unes competències polítiques que ens permetin un grau major d’autonomia, com esperàvem que passés a partir de la transició a la democràcia, i que no s’ha produït prou. Per això, tant espanyols com catalans estem queixosos de les actuacions dels nostres governs d’aquests darrers anys, i decebuts de veure tants enfrontaments i tan poca gestió enfocada a resoldre totes aquestes dificultats que afecten directament les nostres vides. La política ha perdut credibilitat, i hi ha un fort vent que demana canvi.

4. Tres bufades i un sol molí de vent. Per assegurar que tots tres vents empenyin el molí en la mateixa direcció, cal tenir presents, almenys, tres consideracions.

El futur del nostre país va estretament lligat al futur europeu i, per tant, al procés de construcció de la UE. Moltes de les aspiracions catalanes poden trobar un bon suport a Brussel·les perquè, encara que modestament, Catalunya és considerada un valor molt positiu. Però tot això canviaria si actuacions unilaterals radicals o rupturistes transformessin Catalunya més en un problema que en un valor, o ens quedéssim fora de la construcció.

Per poder pressionar i gaudir més i millor dels fons econòmics de la UE, l’estat espanyol haurà de fer algunes millores en la qualitat democràtica del seu sistema institucional. Catalunya pot aprofitar aquesta situació per anar acostant l’actual situació autonòmica a un reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i a una deriva cap a estructures de caràcter federal o confederal.

I en tercer lloc, és urgent reaccionar al corrent de desprestigi i cansament que manifesta la nostra societat davant l’abús d’enfrontaments i demagògies utòpiques de caràcter ideològic. Cal aprofitar la possibilitat oberta d’un retorn a la negociació i cooperació entre partits i entre governs per construir un futur millor. O tots bufem en la mateixa direcció, o el molí s’espatllarà encara més, i tots en sortirem perjudicats.