Aquesta nit quan sortiu
L’Àlex Gutiérrez, en l’imprescindible Pareu màquines, parlava de l’informe mèdic de les ferides de la noia violada. Ell deia: “Donar tots aquests detalls suposa sucumbir a una certa narrativa del terror sexual que, al final, acaba traslladant la idea que el millor que poden fer les dones és no sortir soles de nit”.
Té raó. El cert és que aquests dies, que en parlem amb tothom, d’aquesta noia (amb els amics, amb els fills, amb la parella), potser replantegem les situacions en què ens trobarem i es trobaran els que coneixem. Que vagin soles a agafar l’autobús o a l’institut? Potser no? Que no vagin caminant, com solien fer fins ara, al parc? Em veig dient allò que em deia la mare i em veig pensant com ella en les penes de presó a què condemnaria els violadors.
No m’agrada ser la de la cançó El noi de la mare, que diu: “No surtis de nit i fuig dels brogits”. Recordo la sensació que teníem quan ens ho deien: “Quins vells, que pesats”. I dèiem que sí, que sí, però després esclar que parlàvem amb desconeguts, perquè d’això es tractava, i esclar que fèiem autoestop, perquè no hi havia autobusos ni ens venien a buscar com ara. No m’agrada haver de dir que hi ha perill, que s’ha d’esquivar, perquè el que voldria és que no haguéssim de patir pels violadors.
Però, amb més por que ahir, penso que nois i noies que avui sortireu de nit a divertir-vos com us toca, heu de fer un pacte entre vosaltres, mentrestant. Ho sento, no ho voldria dir. Però no deixeu cap noia sola. Acompanyeu-vos, espereu-vos junts fins que us vinguin a buscar. Acompanyeu-vos fins i tot al lavabo, prometeu-vos-ho al principi de la nit i compliu passi el que passi. No us refieu de qui us promet alcohol o droga o festes il·legals. Aviseu de qualsevol pla canviat, si coneixeu gent nova feu-vos-hi fotos. Lamento fer aquests advertiments, quan aquesta noia no va fer res que no haguéssiu pogut fer vosaltres o nosaltres: anar sola a agafar el tren, després d’haver trucat a la mare per dir que ja venia.
