Assassinat d’una periodista

“Vaig escollir el periodisme per estar a prop de la gent”. La frase és de la periodista de la cadena Al-Jazira Shireen Abu Akleh, assassinada dimecres a Cisjordània durant una operació de l’exèrcit israelià.

Ahir, quan la gent que la va veure en pantalla durant 25 anys cobrint una infinitat d’episodis dramàtics a Palestina portava el seu taüt a les espatlles, van ser objecte d’una càrrega de la policia israeliana. La policia diu que es defensava del llançament d’objectes des del seguici fúnebre. Sigui com sigui, la seqüència agitada del fèretre a punt de caure per terra enmig de la batussa és un grau més en la col·lecció d’imatges d’odi que el món ens deixa cada dia.

Avui tothom té una càmera a la butxaca, però una cosa és que el periodisme hagi perdut el monopoli de l’emissió i una altra que hagi perdut sentit. Tothom pot ser emissor però no tothom és periodista. I en un món en què la primera batalla és per la narrativa dels fets, comptar amb reporters, amb el seu punt de vista però amb la seva honestedat professional, és fonamental perquè la societat no visqui enganyada per la propaganda. Per això, perquè fan nosa als propagandistes, els periodistes continuen sent assassinats, i per això l’antipolítica envia la gent contra els periodistes, com a primer pas per enviar-la després contra les institucions.

Deia Shireen Abu Akleh: “Potser no és fàcil canviar la realitat, però he estat capaç de portar al món la veu de la gent”. I això hi ha poders que tampoc no ho perdonen.