18/01/2022

El valor de l’autònom

2 min

Per més que l’autònom sigui un treballador acostumat a les males notícies, els primers detalls de la reforma del sistema de cotització dels autònoms a la Seguretat Social que impulsa el govern espanyol posa els pèls de punta. La gent ha deixat la literatura legislativa de banda i ha anat de cap a les taules de cotització, i la possibilitat que els nous trams multipliquin per dos, per tres i fins i tot per quatre la quota que ara estan pagant fa empassar saliva i també provoca algun improperi. Per als que argumenten que l’autònom no sempre cobra el mateix, la reforma preveu que durant l’any el treballador podrà canviar fins a sis vegades de tram per adaptar-lo als ingressos reals. Com si no tingués altra feina.

El govern espanyol diu que cal convergir amb Europa en cotitzacions i prestacions entre els autònoms i els treballadors subjectes a una nòmina, però aquí torna a ser d’aplicació el que escrivia Fernando Trias de Bes abans d’ahir quan deia, parlant de l’impost de patrimoni, que, posats a igualar-nos amb la Unió Europea, per què l’Estat no combat decididament l’economia submergida a Espanya, que és el doble d’Europa. Perquè la idea de continuar collant els que ja paguen no té cap mèrit.

Però n'hi ha més: un intangible. Sovint l’autònom és un emprenedor, algú amb idees i ganes de realitzar-les sense gaires cotilles i amb un marge de llibertat personal per a l’organització del seu temps, disposat a posar-hi totes les hores que calgui. No anem gens sobrats d’aquest esperit creatiu en un país en què molts joves s’han sentit a dir que el millor que poden fer és fer-se funcionaris. El problema perquè se’ls hi tingui en compte és, precisament, que es tracta d’un intangible. I els intangibles no surten a les taules de cotització.

Antoni Bassas és periodista
stats