Avui no caldria anar de funeral
Tinc un record de bastants anys enrere de Mestalla, el camp del València, que no he oblidat mai. Al túnel de vestidors, per on sortien els jugadors al camp, hi havia un text pintat en lletres vermelles sobre la paret blanca, ben per damunt dels nostres caps, amb una ratlla i un text que deia: “Fins ací va arribar l'aigua a la riuà de 1957”. Va matar almenys 81 persones.
Avui fa un any que una altra riuada va matar 229 persones. Entre l’una i l’altra hi ha una diferència fonamental: amb els mitjans tecnològics del segle XXI s’hauria pogut salvar gairebé tothom. Des de primera hora del matí del 29 d’octubre de 2024 ja es veia, sense marge d’error, que la pluja principal, de centenars de litres per metre quadrat, cauria a les capçaleres de rius i barrancs i podria inundar catastròficament zones on no plouria gens. I així va ser.
Ho afirmava Victòria Rosselló Botey, doctora en física i cap de Meteorologia d’À Punt, que explicava a Francesc Garriga, a La Tarda de Catalunya Ràdio, com l’alcalde d’Utiel va salvar centenars de vides perquè al matí, només de sentir a la previsió meteorològica la riuada que li queia a sobre, va enviar els estudiants a casa. La mateixa meteoròloga i els seus companys, després d’explicar-ho per la tele repetidament, van salvar vides pel simple procediment d’enviar whatsapps a amics i coneguts perquè se n’anessin als pisos més alts que trobessin.
En aquestes condicions, que Mazón dimiteixi és un mínim d’higiene moral. Però el que correspon és que segui al banc dels acusats per haver ignorat la responsabilitat més bàsica de qualsevol govern, que és protegir la població. I que Feijóo li hagi estat fent costat durant tot aquest any el converteix en encobridor d’un comportament indigne.
