Balears: tornen els símbols
O la proscripció de símbols, per ser més exactes. La primera decisió de la nova mesa del Parlament balear, amb majoria de la doble dreta de PP i Vox, ha estat no penjar la bandera LGTBIQA+ a la façana de la seu d’aquesta institució amb motiu de la celebració de l’Orgull. En les dues legislatures anteriors, de majoria progressista, sí que es penjava la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí, sense que hi hagués mai cap problema per aquest motiu.
No es pot dir que el fet suposi cap sorpresa, però sí la confirmació del que ja tothom veu a venir: un retrocés en drets civils i llibertats ciutadanes, dirigit molt en primer terme a les bèsties negres de l’extrema dreta, a saber: el mateix col·lectiu LGTBIQA+, dones, migrants, ecologistes i, per descomptat, la llengua catalana. De moment han començat per tota la ciutadania que no comparteix les idees de Santiago Abascal pel que fa a la sexualitat i les relacions afectives. L’argumentació que han donat tampoc ens hauria de sorprendre, perquè hi solen recórrer, però encara escandalitza per la seva inconsistència i el seu cinisme: que la proposta de penjar la bandera de la diversitat sexual no comptava amb unanimitat. Una mesa de Parlament que vulgui prendre decisions “per unanimitat” és un contrasentit certament salvatge. En democràcia no es fan mai les coses per unanimitat: justament per això és una democràcia.
La decisió del Parlament balear contrasta amb la de l’Ajuntament de Palma, que ha decidit mantenir la bandera de l’Orgull a la seva façana. Pot semblar que el batle Jaime Martínez, que ha format govern en minoria esquivant dependre de Vox, sigui el poli bo d’aquesta història (llegiu l’entrevista que li fa Alba Tarragó a l'Ara Balears). Però també tenim dret a denunciar que s’ha estimat més començar la tasca de desmuntar polítiques de drets i llibertats per la part de la llengua catalana: el primer que va decidir Martínez va ser desmantellar l’Àrea de Política Lingüística de l’Ajuntament, que segons la premsa de l'extrema dreta “imponía el catalán” (fals, com també ho és que s’hagi obligat mai els funcionaris de l’Ajuntament a parlar en català).
La no acceptació de la bandera LGTBIQA+ ha coincidit amb el dia que el diari més important de la premsa intoxicadora, El Mundo, publicava una portada de blanqueig del seu partit molt vergonyosa: “El PP surt de l’armari: és el partit que té més gais”, n’era el titular. Després d’haver organitzat manifestacions i dut recursos al Constitucional contra els drets del col·lectiu, la hipocresia és, certament, antològica. Però el que importa molt a aquesta gent són els símbols: magnificar els seus i prohibir els dels altres. A Balears, quan en va ser president José Ramón Bauzá, ja es va arribar a fer una llei de símbols, a fi de perseguir tots els que no li eren grats al PP, començant pel color verd dels docents. Va causar un gran malestar, però fa molt de temps, també, que tant Bauzá com la seva ridícula llei de símbols van tornar a ser el que eren: no res.
