Barça, el viatge extraordinari continua
Hem repetit tantes vegades que amb aquest Barça tot era possible que potser havíem oblidat que si tot és possible també era possible quedar eliminat. O potser no ho havíem oblidat, però com que el barcelonisme ha après a viure amb la confiança i no amb el temor, vam decidir que arribat un partit a cara o creu com el d’ahir a la nit era més divertit creure-hi fins al final. Havíem dit que aquests nois vivien en allò d'“ho van fer perquè no sabien que impossible”, i ahir van topar amb l’obstacle que ho va fer impossible. Però això no impedirà, ans al contrari, que aquesta temporada sigui inoblidable.
Perquè aquest viatge que els aficionats hem fet al seu costat continua, i és i serà el millor d’aquesta temporada. Per inesperat, per entendridor al principi i aclaparador al final. Perquè hi veiem les traces dels aprenentatges que conformen la identitat futbolística del millor Barça, com són el control de la pilota i l’obsessió pel futbol d’atac, sinònims de culte per l’espectacle, barrejats amb un futbol d’autor, concretament d’autor jove, divertit, generacionalment deslliurat de tots els fatalismes i, per tant, innegociablement guanyador, una mena de versió futbolística de la mateixa precocitat que omple les llistes d’èxits musicals del moment.
El viatge continua perquè diumenge el Barça pot deixar sentenciada la Lliga. D’anys semblants no n’hi ha hagut gaires, però un any així, sorgit enmig de l’escepticisme i la condemna anticipada a la travessia del desert, és un esclat d’alegria barcelonista i una joia per als que volem continuar creient que el millor sempre està per venir.
