Sí al BCN World... si és un bon projecte

“BCN World [...] no era un bon projecte [...]. [El que es proposa ara és] un concepte diferent [...], que incorpora el turisme familiar”

Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, 13-2-16

Quan es va definir, el projecte BCN World girava al voltant de sis casinos. El joc era el nucli del projecte i l’esquer que atrauria els visitants que havien d’omplir els hotels, els parcs temàtics i les sales de convencions del complex i que, a més, visitarien Port Aventura i les botigues i restaurants de les poblacions veïnes.

En funció d’aquest caràcter central que hi tenia el joc, el seu promotor va exigir, i el Parlament va aprovar, la reducció del tipus impositiu sobre els casinos, que va passar del 55% al 10% (llei 6/14).

Tots hi hem d’opinar. Sembla que el projecte, que estava aturat, revifa, encara que amb un abast menor. Com que aquest assumpte va dividir les forces que avui donen suport al govern, el president Puigdemont ha suggerit que “el territori” es manifesti sobre l’oportunitat de donar-li llum verda. El vicepresident Junqueras ha suggerit, per contra, que hauria de ser tota la població catalana qui opinés. Alguns han posat de manifest la contradicció que representaria aquesta posició, tenint en compte que Junqueras és contrari que la consulta sobre la independència de Catalunya sigui votada per tots els espanyols. El PSC local, per la seva banda, ha manifestat que no cal sotmetre el projecte a cap consulta popular, i que, si es fes, hauria de restringir-se a quatre comarques. Finalment, l’equip de govern de Salou ha manifestat que només hi haurien de votar els habitants dels municipis de Salou i Vila-seca, que és on s’ubicaria el projecte.

De tots, qui té raó és en Junqueras. Perquè el projecte BCN World no és només un projecte urbanístic, sinó un projecte que ha justificat una modificació fiscal transcendental que afecta tot Catalunya.

És més, crec que els catalans hauríem de rebutjar el projecte per motius fiscals. És a dir, hauríem d’opinar que no té sentit un projecte d’oci la viabilitat del qual exigeix una reducció del tipus impositiu.

La raó que en el seu dia es va adduir va ser la creació d’ocupació. Es va arribar a parlar (que poc que costa parlar!) de vint mil llocs de treball. Ara bé, Catalunya ha creat 50.000 llocs de treball en els últims dotze mesos. Sense cap rebaixa fiscal. ¿És que els llocs de treball que crearà BCN World seran millors que els altres? ¿Té sentit que la Generalitat estigui acumulant deute, retardant-se en el pagament als seus proveïdors i escarrassant-se per crear noves figures impositives mentre redueix la que grava el joc? ¿És el joc una peça estratègica en la construcció d’un nou i millor model productiu, que justifiqui aquest tracte excepcional?

La insuficiència de la llei de consultes. Ara bé, la llei de consultes no permet demanar l’opinió al poble sobre assumptes fiscals (article 11.5 de la Llei 10/14).

Aquesta exclusió és ofensiva perquè només pot basar-se en el prejudici que el poble és immadur. I, tanmateix, la millor manera d’aconseguir un poble madur és tractar-lo com a tal. A Suïssa el poble no sols es manifesta, sinó que decideix sobre tota mena de qüestions, també les fiscals, i no sembla que els vagi malament.

Així doncs, la consulta sobre BCN World seria una magnífica ocasió perquè el poble català es manifestés, ni que sigui d’esquitllentes, sobre un tema fiscal.

Si la consulta és urbanística, hauria de ser local. Ara bé, el conseller Rull ens diu que el projecte BCN World era un mal projecte, i que el que ara hi ha sobre la taula (que no coneixem) és un bon projecte. Hem de suposar que el canvi radica en la pèrdua de protagonisme del joc. Hem de deduir, doncs, que es revisarà la reducció del tipus sobre els casinos i que es tornarà a posar en el 55%.

Si es fes així, seria Puigdemont qui tindria raó: qui hauria d’opinar seria només “el territori”. Com a resident a Barcelona no tindria dret a fer-ho dipositant una papereta, però això no m’impedeix suggerir a la consellera Dolors Bassa, que manifesta que una de les prioritats del seu departament és introduir un salari mínim de 1.000 € com a “input del model econòmic del país” i que vol fer accions per aconseguir-ho, que aprofiti l’avinentesa per convèncer el govern perquè ho exigeixi al projecte i als seus proveïdors. És la millor acció que puc imaginar per millorar el nostre model turístic.

Perquè si aquest projecte no sols necessita rebaixes fiscals per ser viable, sinó, a més, pagar malament als que hi treballin, és que no és un bon projecte.