Bibiana Ballbè carrega les bateries de l’ego
Divendres al migdia va començar a 8TV una marató molt particular que es va allargar fins dissabte al migdia. Bibiana Ballbè conduïa Abans que s’acabi l’any, un programa batejat com “24 hores non-stop ” entrevistant un reguitzell de convidats que anaven desfilant per la sala La Paloma. Des d’Artur Mas fins a layoutuber Soy una Pringada, passant per Ada Colau, Àngel Llàcer, Judit Mascó, Martina Klein, Manel Fuentes, Santi Balmes, Jordi Basté, Agnès Busquets, Isabel Coixet, David Verdaguer, Risto Mejide i un llarg etcètera, famosos de diversa volada hi van fer acte de presència. Són d’aquells programes en què els presentadors assumeixen un repte inhumà i han de lluitar en directe contra el seu propi deteriorament per culpa del cansament, la son i la impossibilitat de complir les rutines alimentàries bàsiques. De fet, la crítica del programa la va sintetitzar Joel Joan abans d’arribar a la cinquena hora d’emissió. Amb un to àcid, l’actor va fer gala del seu vessant foteta i, exagerant l’astorament per aquella proesa, va comentar davant de Ballbè: “La presentadora és qui s’acaba emportant el programa, no? I nosaltres som l’excusa perquè la Bibiana faci el seu programa, faci les seves vint-i-quatre hores, i som aquí per ajudar-te...” Va ser ben bé això. Els convidats eren la comparsa d’aquella immoderació televisiva apareguda del no-res, perquè Ballbè no és ni tan sols una habitual de la cadena. Una peripècia venuda com una heroïcitat, pensada per al lluïment de la presentadora, i t’hi enganxaves més per sornegueria que per interès. Una idea megalòmana per crear un cop d’efecte mediàtic, un crit de “Soc aquí!” i “Mireu què puc fer!” L’espectacle tenia alguna cosa d’ànsia televisiva desesperada, com si Ballbè necessités apaivagar la set de protagonisme i decidís autoregalar-se una marató de cinquanta famosos, vint-i-quatre hores de presència mediàtica, una desena de vestits de lluentons que es canviava a les pauses de publicitat i una classe de ioga perfectament executada. De matinada, l’invent va trontollar. Entre les dues i les cinc de la matinada Ballbè va dir que se n’anava al lavabo i va desaparèixer tres hores. També hi va haver alguna estona enllaunada.
Abans que s’acabi l’any va ser una feina titànica per a un equip de treballadors que van anar de corcoll en una jornada extenuant i que van resoldre amb eficàcia el muntatge. Com a experiment televisiu, de qui va dir més l’espectacle va ser de la presentadora: del seu increïble do per a les relacions públiques, la seva avidesa de protagonisme, la superficialitat professional desconnectada de la realitat de la gent i una voracitat mediàtica il·limitada. Queda la intriga de si tot allò tenia alguna altra finalitat oculta. En tot cas, la presentadora es va acomiadar fins a l’any que ve. En un cap de setmana de maratons solidàries i unes dates que conviden a l’altruisme i la generositat, Bibiana Ballbè es va organitzar un autohomenatge en pròpia porta de grans dimensions, com si l’experiència li hagués de servir per carregar les bateries de l’ego perquè li aguantin fins al desembre del 2022.
