El blat, al sac i ben lligat
Sobre la polèmica de la resposta del blat a l'Atrapa’m si pots de TV3, cal dir que:
Tots els catalanoparlants sortim del blat i entrem al trigo sense cap problema. No tots els catalanoparlants surten del trigo i entren al blat sense problemes.
Això és així per raons històriques, demogràfiques, polítiques, socials i jurídiques, i entre les jurídiques, una de molt senzilla: el castellà és obligatori, i el català, no. El castellà és la llengua del poder i el català és la llengua marcada.
En la cultura lingüística dominant a Espanya, un nen pot no saber dir "blat" però pobre d’ell i del govern de la Generalitat de torn, sigui del color que sigui, que no sàpiga dir "trigo".
És un problema sortir del blat i entrar al trigo quan som en un concurs que té unes normes, entre les quals, que les respostes del concurs s’han de donar en català. Punt final de la polèmica.
Per tant, no es pot dir que "l'espanyol no és una anomalia que s'hagi de corregir a la televisió de la Generalitat de Catalunya". L’anomalia és contestar en castellà en un concurs en català.
Com que, normalment, un teleespectador sent parlar a TV3 en castellà tota mena de persones sense que hi posin ni subtítols ni sense traducció simultània al català, el dia que un presentador de la cadena fa valer les normes del programa i no accepta una resposta en castellà les normes semblen integristes. Però no ho són. Són ben clares i neutres.
Molts dels que s’han esquinçat les vestidures amb el blat i el trigo no és que els molesti la televisió de Catalunya, el problema és que els molesta Catalunya, sobretot quan s’expressa en català amb normalitat.
