13/10/2020

Bolets: l'agafo o no l'agafo, aquesta és la qüestió

3 min
Un grup de boletaires s’obren pas per un bosc de Viladrau en plena tardor.

És una evidència que la cultura digital actual propicia canvis de manera generalitzada al llarg i ample de la societat. I el món de la natura no s’escapa d’aquesta realitat. Algunes variables de la natura es manifesten en certes formes de la relació que hi manté la societat, com seria el cas del bolets. Una nova via d’identificació dels bolets des de dins del bosc és enviant-ne una imatge en directe.

Es pot dir que, actualment, la tradició recol·lectora-depredadora dels humans, en la seva dimensió més primitiva, es manté tan sols en la cacera dels bolets. És l’única activitat d’apropiació que persisteix en les mateixes formes del paleolític, practicant una recol·lecció no regulada. Avui hom pot decidir anar a cercar-los on vulgui i quan vulgui a cost zero. Una singularitat remarcable si recordem que al mateix temps es tracta d’un producte, els bolets, que té un elevat preu de mercat (una simple reflexió que no aspira a fer tombar la balança cap a la seva regulació).

Enguany, com s’ha apuntat, hi ha dues noves modalitats pel que fa a la relació entre els bolets i el món digital. Una, l’ús del WhatsApp. Cada vegada més sovint rebem un missatge amb la imatge d’un bolet i el text: “L’agafo o no l’agafo?” És evident que l’autor de la imatge es troba al bosc i davant del bolet, és deduïble que està a l’espera de la resposta per decidir la collita o no del cobejat trofeu. Quina responsabilitat per part de l’identificador! No és una decisió gens fàcil si considerem que a Catalunya n'hi ha més d’un miler d’espècies, i que en molts casos la seva identificació rigorosa s’ha de fer amb les espores mitjançant la lupa binocular. La identificació no és senzilla, oi més si recordem que no hi ha any sense intoxicacions, fins i tot alguna víctima mortal atesa la desena d’espècies molt tòxiques que habiten en els nostres boscos.

Anar a caçar bolets és, doncs, una activitat molt seriosa –poca broma– que va mes enllà de la dimensió lúdica i social. Al mateix temps, no s’hauria d’oblidar que aquests organismes vius tenen una dimensió o funció ecològica molt important en el funcionament del bosc.

No poso en discussió que el biaix estrictament gastronòmic i lúdic de la recol·lecció de bolets té una significança econòmica en molts municipis del rerepaís. Tanmateix, aquesta recol·lecció s’hauria de treballar com a mínim informativament, tot orientant l’accés al bosc en una direcció motivadora, per tal que si hi anem almenys hi aprenguem, i comunicant el que pot representar en positiu fer una immersió en un medi que a més de bell resulta també saludable per a la ment i el cos.

Cal reconèixer, a més, la joia psicològica i singular que produeix la troballa d’un bolet, i encara més d’un erol, que apareix al sotabosc, dessota la fullaraca; l’estètica i la sorpresa de la troballa poden tenir quelcom de suggestió profunda.

La segona modalitat de relació entre la cacera de bolets i el món digital és l’aparició, als mitjans de comunicació –per exemple, als telenotícies– però també a les xarxes socials, d'indicacions sobre on es pot anar a fer aquesta cerca, amb cartografia de localització de les espècies inclosa. Ara bé, l’efecte social d’aquesta pràctica comunicativa s’hauria d’avaluar amb rigor. La percepció, a hores d’ara, és que com a mínim s’ha de conèixer l’abast d’aquestes noves modalitats de massificació creixent dels boscos.

Aquests darrers cap de setmana els boscos del país han rebut un nombre de visitants realment espectacular. En cap moment de l’any es produeix una pràctica massiva com aquesta. No té precedents i no hi ha cap altra activitat humana semblant en termes d’entrada dins del bosc, no pels camins, corriols i pistes forestals, sinó de persones transitant per dins mateix del bosc. Ni excursionistes, ni runners ni esports rodats (bicicletes, etcètera) no donen lloc a un ús social que massifiqui d'aquesta manera l’interior del bosc i el sotabosc.

L’impacte d’aquesta massificació, atesa la seva dimensió a gran escala, és evident. I tot i que les conseqüències són difícilment avaluables, algunes de les seves manifestacions són tan palpables com la pèrdua de tranquil·litat ambiental en espais multisecularment silenciosos, l'erosió i la compactació dels sòls pel trepig continuat, o les afectacions en cobertes de molses i líquens. Una alteració fins i tot odora dels hàbitats forestals.

L’entrada a un bosc ens l'hem de representar, encara que metafòricament, com l'entrada a un temple. Amb independència de la fe personal, s’ha d’abaixar el volum de la veu i mantenir una actitud de reverència i respecte pel mateix bosc, sigui de propietat pública o privada.