02/10/2016

Amb les botes posades

3 min

Ahir al matí al madrileny carrer de Ferraz una senyora que duia un cartell en defensa de Pedro Sánchez em va dir: “La seva declaració d’ahir a la nit [la de divendres] m’ha semblat un comiat. Per això he vingut”. Tenint en compte que el comitè federal no preveia en el seu ordre del dia cap debat sobre la situació política, Sánchez va intentar la nit abans insistir que el fons de l’enfrontament era aquest: facilitar o no la presidència de Mariano Rajoy. Però faltava força i convicció a la seva declaració.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Josep Borrell va parlar amb Sánchez i li va suggerir un canvi d’enfocament. Com que el comitè només podia resoldre la convocatòria de primàries i el congrés federal, per què no retrotraure la situació al dilluns 26 readmetent els 17 dimissionaris de l’executiva? D’aquesta manera es convocava un nou comitè ordinari la setmana que ve per debatre l’abstenció a Rajoy.

Sánchez va trobar que era una bona idea. I ahir, quan va veure que la reunió acabaria com el rosari de l’aurora, va demanar la paraula i va fer la proposta. Javier Lambán, president del govern de l’Aragó, va sortir al pas sense pietat. Va demanar que no es prengués en consideració. Sánchez ja no era secretari general i no hi havia executiva federal que valgués. La presidenta de la mesa, Verónica Pérez -que es va autoproclamar fa uns dies “l’única autoritat” del PSOE-, també va desprestigiar l’oferta tan bon punt va ser formulada.

Aquesta idea de Borrell desconeixia la realitat. La host de Susana Díaz anava a mata-degolla. Un dels barons, el president extremeny, Guillermo Fernández-Vara, no va poder escriure-ho més clar en el seu blog: primer canviar Sánchez, després evitar eleccions abstenint-se i per acabar reconstruir el partit per a unes eleccions d’aquí dos anys.

La conspiració per tallar el cap de Sánchez podria dir-se el Bogotazo –res a veure amb les violentes protestes a la capital de Colòmbia el 9 d’abril del 1948– si, com José Bono i Alfredo Pérez Rubalcaba, Felipe González hagués passat per la capital en lloc d’aterrar a Cartagena de Indias per assistir a la firma del tractat de pau entre el govern de Santos i la guerrilla de les FARC. Si es revisessin els telèfons mòbils dels tres dirigents del PSOE es podrien veure els missatges intercanviats amb Madrid i d’allà sorgiria el puzle.

Susana Díaz i els seus van estar a punt de trencar el comitè federal quan Sánchez va proposar que la votació fos secreta, un aspecte clau, perquè els membres del comitè són funcionaris amb càrrec i depenen dels barons per anar a les llistes. Quan va començar la votació, Díaz i els seus van començar a recol·lectar 50 signatures per presentar una moció de censura contra l’executiva. La mesa va frenar la moció, però Sánchez va afluixar amb la votació secreta i va perdre la partida. ¿Els tretze vots de diferència a favor de Susana Díaz podrien haver canviat en una votació secreta? No és una xifra gaire alta.

Una nova gestora sota la presidència de Javier Fernández conduirà la nau del PSOE cap a l’abstenció. Apujaran el to contra el PP i li plantejaran cinc condicions –augment del salari mínim, derogació de la llei mordassa i de la Lomce, canvi de la reforma laboral i dotació de la llei de dependència– a la manera d’Albert Rivera. Mentrestant, Fernández prepara la catifa vermella perquè Díaz sigui la pròxima secretària general i candidata d’aquí dos anys, el temps que li donen a Rajoy a la Moncloa.

Pedro Sánchez va perdre perquè no tenia més programa que anar a unes noves eleccions el 18 de desembre per rendibilitzar el seu “no és no” a Rajoy. Perquè la seva alternativa de govern era una bala de fogueig. La seva elecció ha sigut molt clara. Sabia que si dirigia ell l’abstenció a favor de Rajoy els seus opositors utilitzarien aquesta conducta per estrènyer el nus de la corda més tard. Així, ha mort amb les botes posades.

stats