Sobre la calbesa (1935)
Peces històriques
De l’article que Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) va publicar, aquests dies fa noranta anys, a la seva secció “L’aperitiu” de la revista Mirador (5-IX-1935). Sagarra ha estat un dels clàssics de la periodística catalana de l’amenitat. Va escriure cada setmana durant tretze anys seguits, primer en el diari La Publicitat (1923-1929) i després en el setmanari Mirador (1929-1936).
Deu fer tres setmanes que el meu gran, estimat i admirat amic Francesc Pujols publicava a Las Noticias un article, importantíssim, sobre els calbs, sobre els tràgics esdeveniments que comporta el calbejar, sobre la manera de tractar la calbesa i la manera de pentinar la calba, tot dins del terreny de la filosofia, de la passió i de la poesia pura. […] Però, jo, víctima citada en el text pujolsià, no en el terreny de la poesia, sinó en el terreny de la moral, m'interessa dir algunes coses sobre la calbesa. No contestant a la tesi del meu amic, sinó aportant anècdotes i consideracions de caràcter personal sobre allò que podríem dir-ne el drama íntim dels calbs. En primer lloc, i consti que no tiro aigua al meu molí, em veig en el deure d'afirmar rotundament que no hi ha tal drama. La calbesa no és cap desventura o desgràcia, no és ni estigma ni càstig, no és un atribut pejoratiu o depreciador de la persona que la posseeix. La calbesa, i la calba concretament, tenen tant valor com una cabellera qualsevol o com una cabellera digna de tots els respectes. Naturalment, els orgullosos de llurs rinxolades i lluents abundors piloses em diran que dic això perquè soc calb, i calb gairebé de naixement, com diu molt bé el meu estimat Pujols. I, és clar, de seguida adduiran el testimoni femení, i diran que a les dones els agraden més homes amb cabell que sense. I amb aquest argument s'hauran cregut que ja m'han tapat la boca; però jo contestaré que llur argument, de caràcter purament sensual, no m'interessa. A mi m’interessen arguments de caràcter filosòfic. En aquesta vida no tot es resol a fer l’amor i a agradar a les senyores. I també en fer l'amor i en agradar a les senyores es donen casos que no s'expliquen amb teories d'estètica vulgar ni de sensualisme de cromo de capsa de llumins, sinó que tenen una profunda explicació filosòfica, de vegades, de tan profunda, completament inexplicable. […] Referent a la meva calba, que ara és adient al meu tarannà i edat, però que quinze anys enrere la podríem qualificar de prematura, m'he vist sempre assetjat per tota mena de manifassers, inventors, expenedors, corredors i propagadors d'específics. [...] El darrer d'aquest benemèrits el vaig trobar tot just fa quatre dies: jo caminava a pleret, ara un pas ara un altre, per la Diagonal; paral·lelament a mi i amb una gran mandra, marxava un carro, [...] Vet aquí que el carreter em va fer signes que m'acostés; jo, obedient, m'hi acosto. Em dona un paper pulcre, dient-me que ja me'l podia quedar, i això mirant-me ensems amb uns ulls de llàstima. Vaig agafar el paper, el vaig llegir, i el seu contingut cantava les excel·lències d'un producte contra la calbesa, fet amb herbes indostàniques i fetges de granota; en una paraula, un invent sublim, d'efectes màgics i de positiu resultat. Jo no crec en cap remei, però, si n'existís un d'autèntic el rebutjaria, com rebutjaria un remei que em fes canviar de sexe, que em convertís en un dictador, un usurer o un cardenal de l'Església romana. Soc molt poca cosa, però per ara ja visc tranquil essent el que soc. […]
