El càlcul que la caverna no fa sobre la doctrina Parot

Hi ha un càlcul que solen fer poc els que encara bramen contra la decisió del Tribunal de Drets Humans que ha prohibit l'aplicació retroactiva de la doctrina Parot. Prenguem l'exemple de Kubati, que ahir era portada a gairebé tots els diaris. Autor de tretze assassinats, ha complert 26 anys d'una condemna de 1.210. És a dir, el 2,15% del total. I això és el que subratllen els mitjans de la caverna. Però no recorden mai que, a Espanya, el màxim que pot estar algú entre reixes són 30 anys. Per tant, sense la sentència, Kubati hauria sortit quatre anys després. Hauria complert el 2,48%. ¿Aquesta diferència del 0,33% justifica tanta portada crispada?

El tuit més car del món

Els productors de la pel·lícula A propòsit de Llewyn Davis, dels germans Coen, van fer publicar ahir un anunci a pàgina sencera al New York Times. El 80% de la pàgina estava en blanc. Només un marc discret i, al mig, la reproducció d'un tuit del crític del diari. No una frase de la seva ressenya: una piulada des del seu compte personal. Segons les tarifes del rotatiu, inserir l'anunci ha costat 106.848 dòlars: la maniobra de màrqueting ha sigut, com a mínim, audaç. ¿I què diu el missatge, perquè hagi merescut deixar en blanc tota la resta d'una pàgina al New York Times? Res especialment emfàtic, com solen ser els anuncis de pel·lícules que tiren de frases de crítics. El missatge diu: "Vaig a posar-me un altre cop l'àlbum de Llewyn Davis. Oh, adéu-siau, estimats". Per entendre del tot la poesia del missatge (i la genialitat del publicista que ha pensat l'anunci), feu-vos el regal d'anar a veure la pel·lícula. Dos cops. I el segon cop, feu-ho amb els ulls tancats.

Al racó de pensar

PABLO MOLINA

'LIBERTAD DIGITAL'

"Salut [als tertulians progres], que no sigui que pateixi una hèrnia neuronal estrangulada i hagi d'anar a la tele amb una faixa al crani"