Biel Caldentey: “Un sindicat ha de gestionar el fracàs, no només l’èxit”

Aquest curs escolar ha estat especialment difícil per als docents, sobretot per als de les Balears. Biel Caldentey (Palma, 1955), que com a secretari general de l’STEI -el sindicat educatiu majoritari a les Illes- representa el 25% dels mestres, ha compartit la primera línia de la lluita contra les polítiques educatives dels populars a l’Estat i al Govern Balear. Les últimes setmanes han estat encara més dures, perquè el sindicat que dirigeix va arribar a un pacte amb l’executiu balear per a l’estabilitat dels treballadors interins. L’escenificació de l’acord ha fet que alguns sectors hagin acusat l’STEI balear de trair l’esperit del que ell mateix qualifica de “lluita col·lectiva”.

Amb tants de desencontres com ha tengut el col·lectiu docent i bona part del món educatiu balear amb el govern de les Illes, ¿pensau encara que ha estat oportú un pacte a final de curs?

Era un pacte necessari per a una part dels treballadors sindicats, els interins. En època de retallades de plantilles, d’inestabilitat laboral, sobretot per a aquest col·lectiu, havíem d’aconseguir un acord. I no és un mal acord i només és un acord en el sentit laboral. A més, els sindicats no podem deixar de negociar mentre hi hagi qualque via de negociació. Ho hem fet i ho hem de fer amb tots els governs. Negociar pactes d’estabilitat constava al nostre programari electoral.

També se us ha acusat de mantenir una postura feble davant la vaga indefinida.

Potser l’STEI a les Illes ha pecat d’excés de responsabilitat més que no de feblesa. Anar a una vaga indefinida és una decisió molt delicada per a un sindicat, perquè si fracassa hi ha moltes conseqüències negatives per a les persones sindicades. Heu de tenir en compte que un sindicat ha de gestionar el fracàs, no només l’èxit. I l’STEI té una gran responsabilitat a sobre perquè, com en tots els sectors, hi ha els professors ideals i els professors reals, i no ens queda altra opció que també ser realistes.

¿Us referiu al fet que hi ha docents de totes les ideologies?

Esclar que n’hi ha, tot i que els governs populars solen atribuir els conflictes a la politització dels sindicats. De tota manera, pens que els treballadors s’haurien de tornar a ideologitzar, si el que volem és reconquerir drets que ens han estat negats en els últims anys. Els treballadors vivim una època amarga. Veim un govern a l’Estat que, tot i que diu que la Constitució espanyola no es pot canviar per, per exemple, concedir el dret a decidir que demanen els catalans, pot canviar-la en un tres i no res per donar més poder als que sempre l’han tengut o per a l’abdicació d’un rei. Si la Constitució parla dels drets al treball, a l’educació o a la sanitat, aquests drets haurien d’estar blindats econòmicament.

També hi ha un cert recel cap als sindicats o cap als que els dirigeixen. Se us acusa d’eternitzar-vos en els càrrecs. No creis que us heu de regenerar?

Ara mateix parlau amb qui alguns defineixen de dinosaure. Crec que ens hem d’adequar a l’actualitat. En tot cas, em resulta curiós que ara es torni a reivindicar l’assemblearisme, quan als sindicats ens deien ja fa molts anys que érem antics i lents perquè érem i som assemblearis. Darrerament ens hem hagut d’adequar a demandes puristes del nostre propi model, com si fóssim uns traïdors d’aquest model assembleari.

¿Vós quants anys portau a l’STEI, com a docent alliberat?

Ho dic amb orgull: 28 anys. M’hi he dedicat més de mitja vida. Com a secretari general estic en el segon i últim mandat. I si l’acab, si aguant fins al 2016, serà perquè l’STEI vol. Cap campanya en contra em traurà a fora, només el meu sindicat. Canviar la direcció d’un projecte o d’una empresa no sempre és positiu. L’STEI a les Balears és el sindicat majoritari i tenim una trajectòria d’èxits important. Si ho hem pogut fer així, també ha estat perquè hem sabut tenir direccions sòlides.

Digau, com es presenta el curs que ve?

És imprevisible. En teoria ha de transcórrer dins una normalitat conflictiva. A escala estatal pot haver-hi qualque mobilització per l’aplicació de la Lomce. També és previsible que hi hagi un clima tens en alguns centres perquè la Lomce permet la imposició dels directors. I a les Balears, segons com es vulgui aplicar el TIL, també hi haurà conflicte.

¿Una mobilització com la marea verda del setembre passat pot tombar un govern?

A les Balears no ho va fer la manifestació contra la Guerra de l’Iraq. Permeteu que sigui escèptic. La clau de si hi haurà o no canvi de govern a les Illes a les pròximes eleccions autonòmiques és si mobilitzarà més la por de la dreta a perdre el poder o si la contestació social podrà arrossegar més. La realitat és que la crisi no està duent la gent cap a l’esquerra. Basta mirar la nova configuració europea.