01/01/2021

Les campanades en temps de pandèmia

3 min

A TV3, Lídia Heredia, Helena Garcia Melero i Cristina Puig van donar la benvinguda al 2021 convertides en Àngels de Charlie i homenatjant la purpurina. Que les dones portin abric ja no s’estila. No van ser les campanades més sostenibles: canons d’aire calent per evitar la congelació de les presentadores i el parc d’atraccions del Tibidabo buit però il·luminat com mai. La tripleta va funcionar, el mirador sobre Barcelona va ser l’entorn més bonic i es va rendir culte a les grans protagonistes del 2020 a totes les cases: les videotrucades i els zooms per integrar l’audiència i els presentadors de la cadena. Esperem que amb el vent huracanat i els canvis de temperatura, Heredia, Melero i Puig no hagin agafat una galipàndria. Per cert, van ser les úniques presentadores que es van menjar el raïm davant de les càmeres.

Les televisions públiques van optar per conductores exclusivament femenines. A TVE qui va pensar en Ana Obregón per retransmetre les campanades al costat d’Ane Igartiburu va demostrar un gran enginy. L’actriu està de dol per la mort del seu fill i el reclam morbós de la seva presència es va capgirar i es va convertir en un missatge d’esperança i superació per a les famílies que han perdut algú estimat aquest 2020. De retruc, en un any de pandèmia va ser l’única cadena que va tenir una biòloga. La mateixa Obregón va recordar el seu títol universitari per insistir en la importància dels protocols sanitaris per evitar contagis. Tot plegat entre lacrimogen, èpic i surrealista. Molt efectiu.

Antena 3 va treure partit a la imponent bandera espanyola projectada per ordres d’Ayuso a la façana de la Real Casa de Correos de la Puerta del Sol. També es va recrear en l’espectacle musical de Nacho Cano que l’Ajuntament va organitzar en una plaça buida. Alberto Chicote i Cristina Pedroche van començar com si retransmetessin una pel·lícula de terror, parlant de “silencio estremecedor ” i “silencio que asusta” per acabar rendits i plorosos a un espectacle que tenia més de publicitari que de festiu. Gairebé es perden les campanades amb tants anuncis. Pedroche va passar d’homenatjar la funda nòrdica amb el seu abric de “confinamiento couture” i va acabar enaltint el davantal com a vestit de festa.

En emissió simultània, Cuatro i Telecinco es van emportar les campanades a Gran Canària. Com que allà hi ha una hora menys van fer servir el rellotge de Burgos i van acomiadar l’any per partida doble com si no n’haguéssim tingut prou. Sandra Barneda va fer una prèvia amb una mena d’acte vudú al 2020, tirant un ninot al foc. Una retransmissió tan lletja com l’any al qual deien adeu.

La Sexta va fer les campanades més ideològiques, amb crítiques a la bandera d’Ayuso i a l’espectacle musical de la plaça. Amb el cinquè toc de campana, Cristina Pardo anunciava: “¡Cinco! ¡Que rima con el año!”, i Iñaki López ironitzava amb el lema de la cadena: “¡Más periodismo!

Resulta paradoxal però la pandèmia i la desgràcia han servit d’excusa per fer unes campanades o més originals o amb més temes de conversa entre presentadors dels tòpics habituals de cada any.

stats