Un president de la Generalitat al qual el líder del seu partit li passa el testimoni estant intern a la presó d’Estremera i mig govern de coalició format amb converses des de la presó de Lledoners. Aquesta és la situació anòmala que viu la política catalana i que, malgrat els temps convulsos, obre avui una nova etapa.
Finalment, la constitució del govern d’ERC i Junts es farà malgrat les tensions que hi ha entre els dos principals partits independentistes i executant una renovació de lideratges forçada per la situació. Un relleu obligat fonamentalment per l’acceleració de l’octubre del 2017 i la intervenció de la Generalitat amb el 155, la presó i l’exili, que van culminar en un govern sense lideratge. Un executiu que es va convertir en un camp de batalla i dos espais polítics amb soldats que han negociat fins avui condicionats pels molts comptes pendents. Soldats ferits i generals represaliats capaços d’esmorzar junts a la presó però parlant del sexe dels àngels o literalment -en ple trencament de les negociacions entre ERC i Junts- de la personalitat extravagant de Ramon Franco, l’aventurer i contradictori germà del dictador.
La negociació de l’acord d’investidura ha sigut moguda i en tots dos partits avui hi ha personalitats vigilants amb el pacte, que s’expressaran amb més o menys intensitat depenent de com evolucioni el lideratge intern, els èxits del Govern i la resposta de l’Estat a una taula de negociació on no serà fàcil ni tan sols establir l’ordre del dia.
En què consisteixen els èxits que pugui tenir avui un govern autonòmic liderat per una coalició independentista?
D’entrada el primer èxit col·lectiu seria reduir les paraules enganyoses i parlar amb claredat, amb una crua veritat sinònima de respecte als ciutadans. Dirigir-se sense eufemismes a una opinió pública cansada, però on hi ha una majoria sobiranista que no ha desaparegut ni s’ha reduït, malgrat les dificultats i les múltiples raons per desentendre’s de la política.
GESTIONAR L’AUTONOMIA
L’èxit del Govern dependrà de la capacitat de gestió per treure el país de la crisi sanitària i les seves duríssimes conseqüències econòmiques, que els ciutadans viuen cada dia. Catalunya necessita un govern que gestioni amb objectius d’excel·lència i no deixi passar ni una sola oportunitat de defensar els interessos dels ciutadans allà on calgui, però no serà fàcil perquè d’entrada la CUP només ha garantit dos anys de majoria parlamentària. Una CUP a qui no li pot haver fet gràcia el nom del conseller d’Economia amb qui haurà de negociar els pressupostos.
Els nous temps arriben amb un jove president temperat, amb vocació d’ocupar el despatx al Palau de la Generalitat, i amb un nou líder a l’oposició que ha protagonitzat un canvi de to. Està tot per fer i el país necessita ser governat en el dia a dia sense oblidar els problemes de fons. Si es vol avançar en el diàleg, el govern espanyol s’haurà d’arriscar a aprovar els indults, encara que la justícia amenaci amb desautoritzar-lo. És la condició necessària per obrir un diàleg productiu i en cap cas no és un punt d’arribada sinó de sortida.
El govern Aragonès no ho tindrà fàcil. Les desconfiances entre socis no desapareixen en un dia de negociació amb Sànchez, ni Junts ha culminat el seu procés per passar de ser un moviment al voltant de Puigdemont a ser un partit cohesionat amb un corpus ideològic clar. Serà significatiu veure qui es converteix en el vicepresident de Junts després que Elsa Artadi hagi preferit reservar-se a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Rius hagi quedat fora del Govern i Laura Borràs esperi l’anunciada sotragada judicial des del Parlament.
DE MOVIMENT A PARTIT
Jordi Sànchez explica aquest diumenge a l’ARA que calia “un gest d’autoritat” per tancar l’acord amb ERC, i és ell qui està pilotant la participació de Junts en una coalició on és molt significativa l’absència dels líders que van pilotar el naixement de Junts des de Brussel·les. El corrent de fons és fort i s’obre una nova etapa dins de l’independentisme. ERC arriba a la Generalitat disciplinada i amb un lideratge jove però sòlid. Els seus socis, Junts, estan en plena transformació i el pas al costat dels joves puigdemontistes pot implicar el retorn d’alguns dels clàssics de Convergència de la mà de Sànchez, avui amb un lideratge fort i la credibilitat de la presó. Sànchez porta la política a les venes i avui té una àmplia capacitat de moviment en un partit en formació. Els primers gestos de la formació de govern el converteixen en la clau de volta de la reconstrucció de l’espai exconvergent.
Uns i altres tenen dos anys per assajar el següent pas del sobiranisme, un cop la taula de negociació mostri les limitacions del nacionalisme espanyol i l’independentisme sigui capaç d’avaluar les seves forces.
