Com va dir l’enyorat Eduard Punset, arriba un moment en què “les neurones estan fregides”. Som a final de curs polític i ja no hi ha manera de reescalfar una idea sense carbonitzar-la. Aquest dilluns Feijóo ens ha dedicat les paraules de sempre però passades per la paella –"No és necessari canviar de passaport, és necessari canviar de govern. Més que mai, Catalunya és Espanya”–, que ens porten a la conclusió que el PP potser no cal que canviï de líder, però sí d’escriptor de discursos del líder.
Mal dia per desaconsellar el canvi de passaport i fiar-ho tot a un canvi de govern. Just a l’hora en què Feijóo recitava aquesta oda a la pàtria, una avaria d’Adif a l’estació de Sants deixava Catalunya sense servei de cap ni una de les línies de Rodalies ni de Regionals (excepte la R8), que, de fet, ja vindria a ser com el que passa cada dia però nivell expert. Com diria Feijóo, no és necessari donar sempre les culpes a Renfe, és necessari recordar que també hi ha Adif.
Igualment, a la mateixa hora, i no gaire lluny de Sants, uns tècnics vinguts de l’Aragó començaven a prendre mides de les pintures que pròximament seran espoliades al MNAC, que les va salvar i conservar durant vora noranta anys, i que seran traslladades a Sixena, allà on les van cremar amb entusiasme. Les treuen del MNAC perquè Catalunya és Espanya però, a veure, no és necessari exagerar, és necessari triar l’exemple pertinent: Catalunya és Espanya a l’hora de pagar (i callar).
I tenint en compte la campanya del PP contra el català a la Unió Europea, i els problemes del PSOE amb el sistema de finançament, a veure, senyor Feijóo, com era allò? “No és necessari canviar de passaport, és necessari canviar de govern”. Hum, digui-li a l’escriptor de discursos que aquesta truita fa pudor de socarrim.
